Turisme i/o cotxes

Aca­bem de tor­nar de ter­res bava­re­ses. Abans, però, havíem de veure uns amics de la terra més ufana que visi­ta­ven Toledo. Pri­mer ens va pas­sar pel cap fer el viatge, des de Madrid, en un AVE que tarda poc més de mitja hora... tot i que et deixa lluny del cen­tre del cor de Toledo. A dar­rera hora, l'opció va ser el cotxe de casa, mal­grat la cir­cu­lació espessa per la car­re­te­reta que tra­vessa pobles indus­tri­als on encara hi ha gent tan anacrònica que, mal­grat les enques­tes de població activa, tre­ba­lla. Quan arri­bem a Toledo ens ado­nem que és pràcti­ca­ment impos­si­ble tro­bar un sol forat per apar­car sense haver de pagar: Toledo és una ciu­tat dels pàrquings, dels parquímetres, amb un activíssim exèrcit impe­rial dis­po­sat a enxam­par els infi­dels que pre­ten­guin fer trampa. Clau­di­cants, ens con­vertíem en usu­a­ris d'un apar­ca­ment muni­ci­pal tan gegantí, i qui sap si tan gloriós, com el famosíssim alcàsser. Ara bé: quan comen­cem la visita un dels amics em diu: “Ens han expli­cat que no dei­xen cir­cu­lar vehi­cles pels car­rers perquè en temps de turisme –i Toledo té un meres­cut turisme de tot l'any– els cot­xes impos­si­bi­li­ta­rien el turisme.” Ens ho aca­bava de dir l'amic, que encara res­pi­rava aires tri­om­fants del reci­tal del Camp Nou, quan per poc me'l fan cen­dra o peces de forense. Ens ho deia, i un altre cotxe ens fa fora a cops de clàxon... i així tot el dia.

Quan ho pre­gun­tem a les auto­ri­tats, ens res­po­nen que només poden cir­cu­lar els vehi­cles auto­rit­zats: “Ja l'hem c...!”, exclama l'esposa de l'amic, una patri­ota també de pedra picada... i que pot­ser per això visi­tava Toledo, per dei­xar-se rege­ne­rar per dins, entre tanta pedra vene­ra­ble. La con­versa següent em va convèncer que no és única­ment Toledo la població turística que no ha resolt l'antinòmia entre cot­xes i turisme. Un ter­cer amic, més dels que mai no saps ben bé què pen­sen, fa l'afir­mació defi­ni­tiva: “Als anys sei­xanta, de la des­feta econòmica de la Una, Grande y Libre, ens en van sal­var el turisme i els tre­ba­lla­dors hispànics que sí que se n'ana­ven nord enllà (sense els escrúpols del poeta). Que no badin les auto­ri­tats: que diguin si pre­fe­rei­xen turisme o cot­xes auto­rit­zats i pàrquings de cla­te­llada.” Qui hi vol dir la seva?