Incendis

Cata­lu­nya afronta un altre estiu amb un ele­vadíssim risc d'incen­dis. Pri­mer va ser aque­lla sequera hor­ro­rosa que va con­ver­tir els bos­cos de Cata­lu­nya en un pol­vorí. Després, l'acu­mu­lació d'arbres cai­guts durant aque­lles històriques ven­ta­des. I ara, superada una de les pri­ma­ve­res més plu­jo­ses dels últims anys, se'ns alerta d'un risc que no hi ha manera que baixi perquè –i això no ho diuen les admi­nis­tra­ci­ons– fa temps que ha dei­xat de depen­dre de la cli­ma­to­lo­gia. Si avui els bos­cos són un perill no és per la calor ni el fred, ni pels mals hàbits d'una població cada cop més cons­ci­en­ci­ada. Ho són perquè ni les admi­nis­tra­ci­ons ni els pro­pi­e­ta­ris fan la feina a l'hora de con­ser­var i pro­te­gir un dels nos­tres patri­mo­nis més valu­o­sos.