Opinió

Pagesos i estiuejants

Als pobles més petits de l'interior del país el que es planteja és la convivència entre les famílies de tota la vida i les que s'hi han instal·lat de fa temps o de fa poc

Els pròxims dies, la majo­ria de pobles de la costa i de l'inte­rior de Cata­lu­nya hau­ran mul­ti­pli­cat per molt la seva població habi­tual. No deixa de ser un tras­bals, per més que es repe­teixi cada any, durant els caps de set­mana i els ponts llargs i, d'una manera intensa i exa­ge­rada, a l'estiu. Són pobla­ci­ons que en viuen i que, més bé o més mala­ment, estan men­ta­lit­za­des i pre­pa­ra­des per ento­mar l'allau de turis­tes, i per això aques­tes set­ma­nes dimen­si­o­nen els seus ser­veis a les neces­si­tats que els sobre­ve­nen. Els veïns s'hi han ave­sat de grat o per força, han mun­tat nego­cis per apro­fi­tar-se'n o bé se'n van per poder fer vacan­ces. Tan­ma­teix, no deixa de ser un tras­torn.

Ara: hi ha un altre movi­ment de població que passa més des­a­per­ce­but i que causa alte­ra­ci­ons d'una altra índole. Em refe­reixo als pro­pi­e­ta­ris de sego­nes residències que van a pas­sar les vacan­ces al poble. És un col·lec­tiu que aplega famílies de tipo­lo­gia diversa. Hi ha veïns nas­cuts al poble que van mar­xar-ne per raons de feina i que hi tor­nen així que tenen qua­tre dies de festa i encara més durant les vacan­ces, quan s'hi fa la festa major i els amics s'hi retro­ben, hi ha els fills de famílies de tota la vida que han des­co­bert el poble dels pares, n'han refet la casa i, etcètera, hi ha nou­vin­guts que s'hi van ins­tal·lar fa temps bus­cant un lloc tran­quil i fresc on des­fer-se de l'estrès de la feina i la vida a la ciu­tat… Aquest movi­ment em sem­bla més com­plex que no pas l'arri­bada mas­siva de turis­tes a la costa i a les zones de mun­ta­nya. Les pobla­ci­ons turísti­ques han d'assi­mi­lar la quan­ti­tat ingent de turis­tes que els arri­ben i no és sen­zill. La pro­blemàtica que se'ls genera és de dimensió dels ser­veis i les infra­es­truc­tu­res.

En canvi, als pobles més petits de l'inte­rior del país el que es plan­teja és la con­vivència entre les famílies de tota la vida i les que s'hi han ins­tal·lat de fa temps o de fa poc i que, legítima­ment, se'n sen­ten veïns en la mateixa mesura. Són dues mane­res d'enten­dre i viure el poble que aques­tes set­ma­nes coin­ci­di­ran cada dia. D'inci­dents no n'hi haurà, si no és el cas d'algun espa­vi­lat que troba poc civi­lit­zat que les cam­pa­nes de l'església toquin cada hora, que els ramats sur­tin a pas­tu­rar a pri­mera hora del matí o que els gos­sos bor­din a tot el que es mou i exi­geixi silenci i qui­e­tud abso­lu­tes. En gene­ral, es tracta de pobles que no viuen del turisme, encara que les boti­gues i els cafès facin més calaix per l'incre­ment de la població o que una casa rural s'hi hagi esta­blert. A pagès, no se'n fan de vacan­ces. I encara menys enguany, que la collita ve tard i vol ploure pedra. Les ganes de gresca i des­cans, de fer excur­si­ons i tallers i con­certs i par­tits de fut­bol i d'anar a dor­mir tard, de fer festa i vacan­ces, en defi­ni­tiva, coin­ci­di­ran amb els trac­tors anant amunt i avall, trans­por­tant len­ta­ment el gra del tros a la coo­pe­ra­tiva.

La dialèctica que genera aquesta coin­cidència de mane­res dis­tin­tes d'enten­dre la vida als pobles és posi­tiva i impor­tant en el sen­tit següent: Cata­lu­nya s'ha fet des de Bar­ce­lona i des d'una visió bur­gesa. El crei­xe­ment ha estat dese­qui­li­brat i desor­de­nat i, tot sovint, poc res­pectuós amb el pai­satge i les for­mes de vida autòcto­nes. Una porció con­si­de­ra­ble del ter­ri­tori, les comar­ques de l'inte­rior, bàsica­ment, mal comu­ni­ca­des i amb ser­veis i infra­es­truc­tu­res escas­ses i precàries, han estat durant molts anys igno­ra­des, fora dels plans d'expansió bar­ce­lo­nins en busca de ciu­tats dor­mi­tori o per a l'esbarjo i el turisme. Això ha can­viat des de fa poc més d'una dècada. La incor­po­ració de les cases rurals a l'oferta turística ha ampliat el radi d'expansió i ha mos­trat els atrac­tius d'unes ter­res de feso­mia esquerpa. Del diàleg que s'ori­gina en cadas­cun dels pobles n'hau­ria de sor­tir una Cata­lu­nya més equi­li­brada i orde­nada, con­seqüència del res­pecte i la com­prensió mútues.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.