Sembrar preguntes

La teo­lo­gia de l'alli­be­ra­ment ja és una rea­li­tat con­so­li­dada. Dis­posa d'una cons­tel·lació de teòlegs i de bis­bes que l'han sabut apli­car amb èxit. Al Bra­sil, per exem­ple, tenim el nos­tre Pere Casaldàliga, que ha sabut defen­sar els drets dels posei­ros i dels indis de l'Amazònia, a l'estat de Matto Grosso. A Recife, no lluny de Sal­va­dor de Bahia, tot­hom recorda Hélder Câmara, l'home que va dir “vull enviar al cel homes, i no ove­lles. I encara menys ove­lles amb l'estómac buit i els tes­ti­cles mas­sa­crats”. Hélder Câmara par­ti­cipà en el con­cili quan encara no era bisbe. For­mava part del grup mino­ri­tari que pre­sentà la ponència sobre l'Església dels pobres. El ponent va ser el car­de­nal Ler­caro, arque­bisbe de Bolo­nya. Però jo em vull cen­trar en el bisbe Samuel Ruiz, con­si­de­rat un dels més eficaços defen­sors de l'indi­ge­nisme. Vaig pen­sar en ell el dia del Con­cert per la Lli­ber­tat. La raó no és altra que el lli­bre Estem bus­cant la lli­ber­tat, un docu­ment fun­da­ci­o­nal de la teo­lo­gia de l'alli­be­ra­ment apli­cada; o sigui, un docu­ment pas­to­ral. El text, modes­ta­ment imprès, no arriba al cen­te­nar de pàgines. Conté pregàries, cants i lec­tu­res entorn de qua­tre for­mes d'opressió: econòmica, política, cul­tu­ral i reli­gi­osa. Sí, reli­gi­osa també. És el resul­tat d'una experiència inèdita. Samuel Ruiz és un bisbe con­vers a la causa indígena, i l'home que reconduí l'èxode dels indis de Chi­a­pas. Va for­mar un equip de cate­quis­tes que, en lloc de sem­brar res­pos­tes, que és el que l'Església sol fer, sem­brava pre­gun­tes. Les res­pos­tes les apor­ta­ren els indis. D'aquí en va sor­tir el lli­bre esmen­tat: Estem bus­cant la lli­ber­tat. Una mera­ve­lla. Es dóna el cas d'un indi vellet que, amb llàgri­mes als ulls, con­fessà que mai, en tota la seva vida, ningú li havia pre­gun­tat res. No vol­dria que del procés inde­pen­den­tista se'n pogués dir una cosa sem­blant. És un procés massa impor­tant per dei­xar-lo exclu­si­va­ment en mans dels polítics. Crec que els bis­bes de Cata­lu­nya s'hi hau­rien d'impli­car. La paraula inde­pen­den­tisme té con­no­ta­ci­ons inso­lidàries, que que­da­rien pal·lia­des per l'ús del con­cepte alli­be­ra­ment cristià de les opres­si­ons que Cata­lu­nya pateix. Però això exi­geix una peda­go­gia dels opri­mits. Una nova cons­ci­en­ci­ació dels cre­ients: a còpia de sem­brar pre­gun­tes i reco­llir res­pos­tes.