Sobrevalorats

Hi havia una vegada 22 xicots dis­po­sats a crear un joc al vol­tant d'una pilota. Un esport, una forma de com­pe­tir. Segle i mig després, els envol­ten esta­dis amb dese­nes de milers d'espec­ta­dors, clubs que fac­tu­ren cen­te­nars de mili­ons, càmeres que tras­lla­den els seus par­tits a mili­ons d'espec­ta­dors d'arreu del món i cen­te­nars d'empre­ses que paguen per asso­ciar la seva imatge a aquests xicots, als seus equips i a les seves com­pe­ti­ci­ons, per cap­tar l'interès dels seus segui­dors. Sovint es cri­tica el que cobren els fut­bo­lis­tes, però no són dife­rents d'artis­tes, escrip­tors, comer­ci­ants, inven­tors, empre­sa­ris... Si interes­ses, vens i si vens, cobres. Els 22 xicots ni volien ni són exem­ple de res. El nos­tre món és des de molts punts de vista amorf i injust, però triar d'exem­ple els fut­bo­lis­tes és, un cop més, donar-los més importància de la que tenen.