Opinió

Cal que regenerem Catalunya

S'ha d'accelerar
el procés de consulta i mantenir l'estat del benestar

L'actual procés, ence­tat l'Onze de Setem­bre del 2012, va ben enca­mi­nat mal­grat qua­tre par­tits polítics, els uni­o­nis­tes, el PSC i UDC, aquests dos, ante­ri­or­ment cata­la­nis­tes, però que ara, sota la batuta dels qui els lide­ren, més que sumar-se a la volun­tat majo­ritària dels cata­lans i de les asso­ci­a­ci­ons soci­als que són, en defi­ni­tiva, qui estan mar­cant el full de ruta, el que estan fent és, en molts moments, obs­ta­cu­lit­zar l'esmen­tat procés. El govern de CiU (tot i estar esquit­xat per finançament irre­gu­lar) el que no pot fer, tenint en compte la urgència que reque­reix resol­dre defi­ni­ti­va­ment els pro­ble­mes finan­cers que patim, és donar allar­gues a la data de la con­sulta.

Per tant, el que cal que faci, mal­grat l'ofec econòmic que ens està impo­sant el govern oligàrquic i recen­tra­lit­za­dor de Rajoy, és acce­le­rar el procés de con­sulta i de tran­sició naci­o­nal, tot inten­tant man­te­nir els pilars de l'estat del benes­tar (edu­cació, sani­tat i pro­tecció social) així com aque­lles estruc­tu­res impres­cin­di­bles per garan­tir la cohesió social (la cor­po­ració cata­lana de mit­jans audi­o­vi­su­als: TV3 i Cata­lu­nya Ràdio), les quals, per cap con­cepte, han de caure (ni que sigui par­ci­al­ment) en mans del comte de Godó o dels qui són mani­fes­ta­ment con­tra­ris al procés d'inde­pendència del nos­tre poble. El govern també ha de resol­dre, al més aviat pos­si­ble, la hisenda pròpia, la llei de con­sul­tes i la llei elec­to­ral, malau­ra­da­ment ajor­nada massa vega­des.

Enlles­ti­des aques­tes urgències i men­tres­tant no es faci la con­sulta o qual­se­vol alter­na­tiva que democràtica­ment expli­citi la volun­tat majo­ritària dels cata­lans i cata­la­nes (si defi­ni­ti­va­ment Madrid impe­deix la desit­jada con­sulta), és con­vo­car elec­ci­ons ple­bis­citàries o fer una decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència del Par­la­ment. Acte seguit, però, caldrà posar fil a l'agu­lla per rege­ne­rar els hàbits i cos­tums mal­me­sos durant els dar­rers tres-cents anys i eli­mi­nar els vicis i males pràcti­ques adqui­ri­des, no només, però, per la vin­cu­lació amb la cor­rupció sistèmica dels dife­rents òrgans i ins­ti­tu­ci­ons de l'altiplà cas­tellà.

La Cata­lu­nya sobi­rana no pot ser una còpia mimètica dels mals hàbits que s'apli­quen i, pot­ser, segui­ran apli­cant-se a ponent. Caldrà posar el punt de mira en els països nòrdics i des­ter­rar la imatge cor­rupta que per­se­gueix polítics, ban­quers i sec­tors de la judi­ca­tura. No tots, òbvi­a­ment, se'ls pot cata­lo­gar de la mateixa manera, però els nivells de cor­rupció detec­tats en aquests àmbits són prou alar­mants per, d'antuvi, pren­dre les mesu­res per­ti­nents per evi­tar que es puguin ins­tal·lar de nou a casa nos­tra. La màxima trans­parència ha de ser el leit­mo­tiv que, com en les òperes wag­ne­ri­a­nes, els ciu­ta­dans hem de poder cap­tar en cadas­cuna de les dife­rents esce­nes i actes del nos­tre drama (con­viure quo­tidià). El poder polític ha de ser diàfana­ment des­vin­cu­lat del poder judi­cial i qual­se­vol càrrec públic s'ha d'exer­cir com un ser­vei a la soci­e­tat i no com un mitjà per enri­quir-se. Els pri­vi­le­gis i pre­ben­des que avui seguei­xen vigents entre els alts càrrecs de la política i del món de la banca, entre d'altres, s'hau­ran d'era­di­car dràsti­ca­ment. Caldrà que tots els ciu­ta­dans siguem iguals davant la justícia, que haurà de ser justa, àgil i equi­ta­tiva amb les nor­mes de con­vivència que hau­rem d'impo­sar-nos. La Cons­ti­tució que hau­rem d'adop­tar no podrà ser un fre al progrés i a l'adopció de noves lleis i nor­mes que la quo­ti­di­a­ni­tat exi­girà. Haurà de ser un text breu, d'ins­pi­ració oberta, concís, ente­ne­dor i espe­ci­al­ment redac­tat per evi­tar inter­pre­ta­ci­ons par­ti­dis­tes.

Aquests ele­ments, i molts d'altres que no esmento per no fer-me far­ragós, caldrà que siguin tin­guts en compte en el procés de tran­sició naci­o­nal vers la plena sobi­ra­nia, però molt espe­ci­al­ment a par­tir que els cata­lans i cata­la­nes hàgim obtin­gut la desit­jada lli­ber­tat i ens hàgim cons­tituït davant del món com a República de Cata­lu­nya i com a nou estat inde­pen­dent d'Europa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.