Els titelles

Un ale­many asse­gu­rant que la gran­desa de l'home mata­ria Déu i en unes pla­nes magis­trals de lite­ra­tura de tant com dóna l'idi­oma li feia els fune­rals. Avui dia ningú no parla de Nietz­sche, però estem enter­rant Déu no per la banda de la nos­tra gran­desa sinó arra­pats a les nos­tres misèries can­tant glòries de pollas­tret.

La gent comuna sense pen­sar-s'hi gaire es deixa estar de moi­xi­gan­gues divi­nes i es mou en un món que, dit sigui amb tots els per­dons, sem­bla un ruc amb els àrguens des­cla­vats on hi caval­quen uns quants pallas­sos ballant-les totes.

Qual­se­vol cri­a­tura d'una escola que s'ho val­gui et dirà que és atea amb la mateixa segu­re­tat que allà dies la seva àvia es con­fes­sava Filla de Maria. I més que ateu qual­se­vol trin­que­lis, empro una paraula que sona grega, agnòstic, con­fessió aco­var­dida de no saber res de res.

M'aturo un moment.

No pen­seu que esti­gui enra­biat, la cri­a­tura humana sem­pre em farà ten­dresa. Tot bitxo té un pare­nos­tre ama­gat.

Tom­bant a aques­tes dels savis des dels segles dels savis que van començar amb un ciri i un misto han arri­bat a dos topants. Els savis més savis del nos­tre saber d'avui, ho sabeu prou, cre­uen que el món va sor­tir del no res, tot solet i que el món ens ha sor­tit una cosa tan des­cla­vada que tot fun­ci­ona per atzar. Vull dir que surt com surt a peti com peti.

Tan­ma­teix quan va sor­tir aquell de la mecànica quàntica amb el gat bor­ratxo on tot és atzar, Ein­stein va asse­gu­rar que no podia enten­dre que Déu jugui als daus i que tot sigui aigua­bar­reig sense sen­tit. Sem­bla que mes­tre Schrödin­ger, el pare de la cri­a­tura, va accep­tar aquesta. Els savis no n'han fet cas. Tots els físics que vaig veure a Figue­res en una tro­bada esta­ven per l'atzar.

M'ha fet molt bé pen­sar a esto­nes sol rose­gant les dels savis. Només de veure els pollan­cres d'aquí al davant, sé que Déu va fer el món mirant-s'hi molt fins i tot fent-lo bonic i pas­sant-hi Ell en pri­ma­vera, com diu la cançó, però hi va dei­xar un atzar en la lli­ber­tat humana que no saps mai per on sor­tirà. És capaç de tro­bar cançons llo­ant Déu, cosa que no farà mai un pollan­cre.