Opinió

El cavall de ferro

Pro­ba­ble­ment, des que John Ford va diri­gir la pel·lícula El cavall de ferro (The Iron Horse, 1924), del tren se n'ha dit genèrica­ment “cavall de ferro”. Però els noms dels trens han anat a èpoques o a modes. Hi va haver els noms mítics toponímics: el Trans­si­berià, l'Ori­ent Express o el Shan­gai Express (o en la versió de Renfe: el Cata­lu­nya Express); i els noms més popu­lars, sovint també toponímics, per a tots els gus­tos: el Sevi­llano o el tren de Pica­moi­xons. Després van venir noms més sonors, amb presència de la lle­tra “t”: Talgo, Ter, Elec­trotrén, TAF. I gai­rebé cent anys després, els trens tenen noms comer­ci­als vin­cu­lats a les com­pa­nyies ope­ra­do­res: TGV, AVE, Alvia, Avant, Media Dis­tan­cia, Roda­lies…

Em fa l'efecte que, actu­al­ment, el nom “cavall de ferro” se l'han apro­piat els moto­ris­tes i ara fun­ci­ona com a eufe­misme per a les motos. Però a mi sem­pre m'ha sem­blat més genuí apli­car-lo als trens. Pot­ser per res­pecte a aquells pell­ro­ges ame­ri­cans que viat­ja­ven a cavall (la bèstia) i van supor­tar l'arri­bada dels blancs que viat­ja­ven a cavall (la màquina). La con­vivència entre uns cavalls i altres, els de carn i els de ferro, va ser una rea­li­tat al Far West durant el segle XIX, gràcies a les xar­xes fer­roviàries de la Union Paci­fic Rail­road. El cas és que el direc­tor Ford, en la que pot­ser va ser la seva millor pel·lícula muda, va fer ser­vir més de 2.000 cavalls.

Ima­gino aquells pri­mers maqui­nis­tes de la línia que començava a l'estat de Iowa i enfi­lava cap a l'oest. I m'ima­gino els sioux a cavall per­se­guint a banda i banda la màquina de vapor i, valents (com alguns teme­ra­ris d'avui en dia), tra­ves­sant les vies men­tre sonava el xiu­let en senyal d'alarma. M'ima­gino que més d'un guer­rer hi va pren­dre mal i que més d'un cavall, solt, va que­dat reben­tat després de topar amb la màquina en un intent fatal de ven­jar la mort del genet.

La set­mana pas­sada un tren va enves­tir i matar nou cavalls a For­nells de la Selva. Un epi­sodi sense èpica. No hi havia cap Sal­vatge Oest a con­quis­tar. Ni cap tribu de sioux lliu­res defen­sant la terra. Sim­ple­ment cavalls gre­ga­ris acos­tu­mats a la rutina de l'hípica que havien tro­bat una sor­tida, no la lli­ber­tat. Ni tan sols s'han extin­git devo­rats pels corbs: un trac­tor va car­re­gar els cadàvers per a la seva des­trucció. Ni tan sols va fer acte de presència el Setè de Cava­lle­ria: només els Bom­bers, els Rurals i les patru­lles dels Mos­sos d'Esqua­dra. Quina par­tida d'escacs tan llarga: cavall de ferro mata cavall domèstic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.