Recusació per resoldre

Es reprèn a poc a poc l'acti­vi­tat a les ins­ti­tu­ci­ons, entre aques­tes el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, molt car­re­gat de feina a causa del munt de recur­sos con­tra la incon­tinència legis­la­tiva del govern de Mari­ano Rajoy. Però hi ha una qüestió que haurà de resol­dre com més aviat millor: les recu­sa­ci­ons pre­sen­ta­des pel govern català i el Par­la­ment con­tra el seu pre­si­dent, Fran­cisco Pérez de los Cobos, que durant qua­tre anys (2008-2011) va ser mili­tant del PP, fins i tot quan ja era magis­trat de l'alt tri­bu­nal. La seva impar­ci­a­li­tat està en qüestió. Entra dins la lògica que el govern d'Artur Mas, igual que l'andalús o l'asturià, des­confiïn del cri­teri del Pérez de los Cobos a l'hora de sen­ten­ciar sobre recur­sos pre­sen­tats con­tra lleis apro­va­des pel que fins fa dos anys va ser el seu par­tit. La con­tra­dicció d'interes­sos hi és. I el que és més greu és que el pre­si­dent del TC amagués la seva militància davant la comissió par­la­men­ta­ria que el va ava­luar abans del seu nome­na­ment. Als jut­ges i magis­trats, i encara més si són del Cons­ti­tu­ci­o­nal, se'ls suposa inde­pen­dents, impar­ci­als. Se sap cap a on tiren, si són pro­gres­sis­tes o con­ser­va­dors en funció de qui els ha pro­po­sat i els suports que han asso­lit, però d'aquí a mili­tar en un par­tit hi ha una línia que Pérez de los Cobos ha tra­ves­sat, fal­tant a la veri­tat.

El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal haurà de cele­brar amb tota pro­ba­bi­li­tat un ple extra­or­di­nari per deci­dir sobre les recu­sa­ci­ons. El màxim òrgan judi­cial té una majo­ria con­ser­va­dora que fa pen­sar que no pros­pe­ra­ran. Però en l'opinió pública, per enèsim cop, que­darà l'ombra del dubte res­pecte a la impar­ci­a­li­tat del Cons­ti­tu­ci­o­nal.