Opinió

La reforma fracassada

Sense una reforma educativa en profunditat tancarem en fals -quan la tanquem- l'actual crisi econòmica

Pot sem­blar poc oportú que, a una set­mana de la cele­bració d'un dels 11 de setem­bres més trans­cen­den­tals de tota la història, dedi­qui un arti­cle a refle­xi­o­nar sobre el pre­vi­si­ble fracàs de la nova reforma edu­ca­tiva impul­sada pel govern del PP. Però un tema no està tan allu­nyat de l'altre com en apa­rença podria sem­blar. En pri­mer lloc, perquè sense una reforma edu­ca­tiva en pro­fun­di­tat tan­ca­rem en fals -quan la tan­quem- l'actual crisi econòmica. I, en segon lloc, perquè la inep­ti­tud del govern de Mari­ano Rajoy per tirar enda­vant la reforma edu­ca­tiva, quan ho tenia tot a favor, és la mateixa que està demos­trant a l'hora d'enfron­tar-se a les rei­vin­di­ca­ci­ons de Cata­lu­nya. El sis­tema edu­ca­tiu, després de pas­sar per les mans del PP, estarà en pit­jors con­di­ci­ons que abans. També estan pit­jor que abans de la mani­fes­tació de l'11 de setem­bre de l'any pas­sat les rela­ci­ons entre els govern cen­tral i Cata­lu­nya. El minis­tre Wert té raó en l'argu­ment més de fons que uti­litza per jus­ti­fi­car la reforma: resulta inac­cep­ta­ble un sis­tema edu­ca­tiu amb uns índexs tan alts de fracàs i d'aban­do­na­ment com l'espa­nyol. Davant d'aquesta situ­ació, el minis­tre ha tor­nat a demos­trar la inca­pa­ci­tat de la dreta política per gene­rar el con­sens que es neces­sita per tirar enda­vant, amb garan­ties d'èxit, una reforma. El minis­tre Wert ha par­lat amb tot­hom però no ha nego­ciat amb ningú perquè per deter­mi­na­des men­ta­li­tats polítiques, encara que tin­guin majo­ria abso­luta, nego­ciar és un signe de feblesa.. De pas­sada, Wert ha ense­nyat de seguida el con­tin­gut de la mot­xi­lla que voluntària­ment s'havia pen­jat a l'esquena: un afany recen­tra­lit­za­dor abso­lu­ta­ment incons­ti­tu­ci­o­nal. Una part de la dreta espa­nyola encara no ha paït que, gràcies a la bona nego­ci­ació que Fran­cesc Noy i Joan Gui­tart van fer en el moment dels tras­pas­sos de com­petències, l'apro­vació del con­tin­gut dels lli­bres de text quedés, en bona part, en mans cata­la­nes. En aquest cas, els polítics del PP no veuen cap pro­blema en can­viar la legis­lació vigent.

També hau­ria estat molt nor­mal que el minis­tre tingués en compte les refor­mes edu­ca­ti­ves que, sense tocar la llei, s'estan duent a terme a Cata­lu­nya, més enllà de les reta­lla­des. Aques­tes refor­mes les va començar el con­se­ller Ernest Mara­gall -i li van cos­tar unes quan­tes vagues cor­po­ra­ti­ves- i les ha con­ti­nuat, amb un gran conei­xe­ment de causa, Irene Rigau, l'actual con­se­llera. ¿Com es pot tirar enda­vant una llei d'edu­cació per a tota Espa­nya sense tenir en compte el que s'està fent en una part impor­tant del ter­ri­tori? No. El que s'està fent a Cata­lu­nya no val tot i que, si més no teòrica­ment, va en la mateixa direcció que la reforma pro­po­sada pel minis­tre. De l'experiència cata­lana només se'n dedu­eix la neces­si­tat d'espa­nyo­lit­zar els seus esco­lars.

Sense una reforma edu­ca­tiva en pro­fun­di­tat, que abasti des de l'ense­nya­ment uni­ver­si­tari a l'escola primària, el país sor­tirà coix de la crisi. Aquesta reforma l'esquerra no la farà perquè ja la va fer ja fa uns anys i ara es tracta pre­ci­sa­ment de cor­re­gir-la. Però la dreta -ho estem veient- tam­poc la farà. Era un bon moment perquè té majo­ria abso­luta al Par­la­ment espa­nyol i perquè exis­teix -o exis­tia-- una certa pressió social que recla­mava can­vis. Però, en aquest camp i en d'altres, la nos­tra dreta és, encara, visigòtica: només sap empènyer l'adver­sari fins a pri­var-lo de tot espai. El pes polític i social de la dreta visigòtica és una de les grans desgràcies que Espa­nya arros­sega més enllà de règims i gene­ra­ci­ons.

Hem de creure que un altre país és pos­si­ble. Però amb l'actual statu-quo no l'acon­se­gui­rem. Aquesta és una de les raons per les quals cal espe­rar que la Via Cata­lana del pro­per dia 11 sigui un èxit. Són uns mesos on ens juguem mol­tes coses; també -encara que soni a tòpic- el futur dels nos­tres fils.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.