O R. I. D. O R. I. P

Al meu lli­bre-carta d'Un vell escèptic a un jove inde­pen­den­tista insis­tia en un punt: el de reno­var el com­promís col.​lectiu a favor de la Recerca, de la Inno­vació i del Desen­vo­lu­pa­ment, si no volíem que el món cantés les absol­tes, amb coro­nes de flors pan­si­des i un R.I.P. pro­jec­tat amb insídia sobre les legítimes aspi­ra­ci­ons cata­la­nes. Al vell Esta­tut, el no empas­ti­fat pel maca­bre Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, hi havia una dis­po­sició addi­ci­o­nal cin­quena força esti­mu­lant: “Atesa la vocació cul­tu­ral de Cata­lu­nya, l'Estat i la Gene­ra­li­tat hi con­si­de­ra­ran el ser­vei de la cul­tura com a deure i atri­bució essen­cial”. No sé com els governs de l'Estat i de la Gene­ra­li­tat han traduït això de ‘deure i atri­bució essen­cial'. O si per tal de sobre­viure del col·lapse que han gene­rat han sub­or­di­nat l'essència a l'existència, amb la pressa, algun cop suïcida, dels nàufrags.

Sense recerca, sense inno­vació... el nos­tre serà sem­pre un país colo­nit­zat. Vell mili­tant de la causa de la for­mació pro­fes­si­o­nal, la que moti­vava, en temps de la Man­co­mu­ni­tat un Esteve Ter­ra­des o un Rafael de Cam­pa­lans, que feien venir a Bar­ce­lona Albert Ein­stein per saber com s'ho havien de fer a l'Escola del Tre­ball, em fa angúnia la dei­xa­desa ins­ti­tu­ci­o­nal del govern català, també en aquest àmbit. I la mort anun­ci­ada de Cata­lu­nya i d'Espa­nya si les xifres des­ti­na­des a recerca són sot­me­ses, en nom de man­dats dels esco­la­nets de Leh­man'n Brot­hers, van bai­xant a un ritme escan­dalós. Al número 44 de “Encu­en­tros mul­ti­dis­ci­pli­na­res”, que diti­geix el com­pe­tent Jesús Liz­cano hi ha un resum de les des­pe­ses esta­tals per Inves­ti­gació, Desen­vo­lu­pa­ment i Inno­vació...que pas­sen de 9.662 mili­ons d'euros l'any 2009 a 5.926 per al 2013. Per fer-se l'hara kiri! O per ple­gar perquè així no pas­sa­rem de ser l'espai geriàtric --això sí: asso­le­llat-- de l'Europa del sud.

Als legítims hereus polítics del Dr. Tor­ras i Bages, de la Lliga i de Fran­cesc Cambó els dema­na­ria que si han acom­plert el mira­cle de dir que ara llui­ten per la inde­pendència del nos­tre país. Ho fes­sin cre­ant les bases d'una sòlida auto­no­mia tec­nològica. Mira­cle per mira­cle, ai las!