Opinió

Després de les vacances

No és la primera vegada que la societat civil i els moviments socials van a davant dels polítics quan aquests no estan a l'altura del moment

Després de les vacan­ces tor­nem a la feina, aquells afor­tu­nats que encara en tenim, i a la crua rea­li­tat d'una crisi que no dóna treva, sobre­tot, a les gene­ra­ci­ons més joves i més ben pre­pa­ra­des en què l'atur resulta insu­por­ta­ble. I, des del món de la política, ningú hi troba solució per molt que el govern de Mari­ano Rajoy faci ús d'una retòrica tri­om­fa­lista dient que s'ha tocat fons i que a par­tir d'ara les coses ani­ran millor. Més rea­lista i sen­sat es mos­tra el govern d'Artur Mas, que, ofe­gat pel setge econòmic del govern espa­nyol, no pot ocul­tar la duresa de la situ­ació. És cert que tots dos governs van rebre una herència molt difícil de ges­ti­o­nar: en el quart tri­mes­tre de l'any 2010 (moment del canvi de govern a la Gene­ra­li­tat), la taxa d'atur era a Cata­lu­nya del 18,0% i del 33,5% entre els joves de 20 a 24 anys i en el quart tri­mes­tre de l'any 2011 (moment del canvi de govern a Madrid), aques­tes taxes eren a l'Estat espa­nyol, res­pec­ti­va­ment, del 22,8% i del 44,4%. Doncs bé, en aca­bar el segon tri­mes­tre d'enguany l'atur s'havia enfi­lat a Cata­lu­nya fins al 23,8% i el 48,9% entre els joves de 20 a 24 anys i a l'Estat espa­nyol fins al 26,3% i el 52,7% (dades d'Ides­cat). No és cap con­sol que les dades esta­tals siguin pit­jors que les cata­la­nes, perquè la rea­li­tat és que un de cada qua­tre cata­lans es troba sense feina i un de cada dos joves cata­lans, inclo­sos molts dels que tenen estu­dis uni­ver­si­ta­ris, està en la mateixa situ­ació. Lite­ral­ment, dia a dia, s'està des­truint el futur del país.

Aquest és un aspecte que, jun­ta­ment amb la sort que va córrer l'Esta­tut del 2006 –l'últim i fallit intent per posar fi al dre­natge fis­cal i per tro­bar un encaix de Cata­lu­nya a Espa­nya res­pectuós amb la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes i amb les aspi­ra­ci­ons d'auto­go­vern dels ciu­ta­dans–, expli­quen la des­a­fecció envers Espa­nya i el fort crei­xe­ment de l'inde­pen­den­tisme trans­ver­sal a casa nos­tra. La mani­fes­tació del 10 de juliol del 2010, arran de la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que mutilà, fins fer-lo irre­cognos­ci­ble, l'Esta­tut, demostrà que la via esta­tutària no tenia recor­re­gut, que estava defi­ni­ti­va­ment morta. La mani­fes­tació de la Diada de l'any pas­sat cons­tatà el tomb que havia donat el país, que apos­tava per esde­ve­nir un nou estat d'Europa. No és la pri­mera vegada que la soci­e­tat civil i els movi­ments soci­als van a davant dels polítics quan aquests no estan a l'altura del moment. Per con­tra la for­ta­lesa de la soci­e­tat civil i dels movi­ments soci­als ha estat una de les carac­terísti­ques més cons­tants de la història de Cata­lu­nya.

Alerta doncs, la cadena de l'11 de setem­bre hau­ria de ser­vir per expli­ci­tar clara­ment la volun­tat majo­ritària dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya (cal no fallar a les Ter­res de l'Ebre) en favor del dret a deci­dir el seu futur; però, alhora, hau­ria de ser també una demos­tració de la cohesió social del país enfront de la crisi i de soli­da­ri­tat amb els que més la patei­xen, els atu­rats i els joves, perquè, com recor­dava Xevi Xirgo en aquest mateix diari dimarts pas­sat, aquest és un país “que s'aixeca aviat, molt aviat, en alguns casos per després anar-se'n a Ale­ma­nya”. En les actu­als cir­cumstàncies seria un error imper­do­na­ble fiar-ho tot a la volun­tat del dret a deci­dir des­lli­gant-lo de la recla­mació de polítiques efi­ca­ces per tro­bar una sor­tida solidària a la crisi, puix demà ens podríem tro­bar amb una Cata­lu­nya inde­pen­dent, però ter­ri­ble­ment enve­llida, ja que els nos­tres joves hau­rien mar­xat a bus­car-se la vida en altres ter­res. El dia 11 no fallarà la cadena, ens hi juguem la cre­di­bi­li­tat del país, però el 12 cal con­ti­nuar empe­nyent per sor­tir de la crisi amb el menor cost social pos­si­ble. A fi de comp­tes són les dues cares d'una mateixa moneda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.