La millor campanya

“Que es parli de mi, encara que sigui bé”, deia Sal­va­dor Dalí en una sentència mali­ci­osa i irònica que tot sovint se cita mala­ment. Amb aquesta frase, Dalí, que devia tenir un gran sen­tit de l'humor, feia una al·lusió molt diver­tida al seu afany de sor­pren­dre i pro­vo­car. A un geni de la comu­ni­cació de mas­ses com ell no li pas­sava pas per alt que molt sovint el fet que es parli bé o mala­ment d'algú o d'alguna cosa és irre­lle­vant, i que allò impor­tant és que se'n parli. Ho deia també Oscar Wilde, que ens ha dei­xat fra­ses ade­qua­des per a totes les situ­a­ci­ons: “Només hi ha una cosa pit­jor que par­lin mala­ment de tu; que no se'n parli.” Fins i tot se sabia en temps del Qui­xot, que explica el cas d'una dama que es queixa perquè un poeta no l'ha inclòs en uns ver­sos satírics i com la senyora en qüestió troba més humi­li­ant el silenci que no pas una “fama infame”. No ho és. Si fos una broma, una cam­pa­nya publi­citària polèmica i cri­ti­cada com la del reci­clatge de brossa que el trio musi­cal The Mam­ze­lles va pro­ta­go­nit­zar amb l'eslògan Envàs, on vas? no hau­ria tin­gut cap con­tinuïtat, i mirin: les Mam­ze­lles ja tor­nen a ser aquí per fer-nos posar les piles a l'hora de reci­clar les ídem. La cam­pa­nya ante­rior, per més crítiques que pro­voqués, va ser un èxit. Va gene­rar odis i adhe­si­ons a parts iguals, es van escriure arti­cles crítics –algun de memo­ra­ble, com el de Quim Monzó– perquè aug­men­tava la con­fusió en lloc de con­tri­buir a acla­rir-nos, va gene­rar debat sobre el model de reci­clatge i el model de gestió acor­dat entre l'admi­nis­tració i les empre­ses con­ces­sionàries, no hi havia nen que no cantés la cançoneta i, en defi­ni­tiva, va fer for­ro­lla, que és l'objec­tiu de la publi­ci­tat. És a dir: un èxit. A prin­ci­pis d'any, en plena polèmica, les com­po­nents del grup decla­ra­ven en una entre­vista al diari electrònic Nació Digi­tal que sovint els pre­gun­ta­ven si sabien on s'havien fotut. I ho sabien per­fec­ta­ment, és clar. Sabien que, a banda de no ser res­pon­sa­bles del dis­seny dels anun­cis i de la remu­ne­ració lògica per la seva feina com a actrius i can­tants, la polèmica només con­tribuïa a pro­moure-les encara més. O no s'ha recu­pe­rat la cam­pa­nya degu­da­ment adap­tada? Quin cre­a­tiu no ho hau­ria fet? Cre­guin-me que si, davant del cas, algun publi­cista tingués dub­tes, em temo que s'hau­ria de plan­te­jar seri­o­sa­ment can­viar de pro­fessió.