Opinió

Tercera Via

Això del pacte fiscal no és cap tercera via, sinó una recorreguda via
que ja s'ha mort

Si inci­dei­xes en les teo­ries de la con­xorxa –que solen ser les més encer­ta­des–, en l'enun­ciat del títol i també en les pos­si­bles elec­ci­ons ple­bis­citàries de 2016 i els trac­tes entre Mas i Rajoy, hi veus una relació, encara que sigui tan closa com les dels jeroglífics d'en Màrius Serra.

1.- Ter­cera Via Encu­nyat pel peri­o­dista Rafel Nadal, en una inter­venció en una ràdio cata­lana, el terme es refe­reix a una pos­si­bi­li­tat de solució pel “cas dels cata­lans” si la con­vo­catòria de la con­sulta per la inde­pendència de Cata­lu­nya no es pot fer –per con­tun­dent pro­hi­bició del sanedrí, és clar–. La hipotètica solució mai vista és ni més ni menys que una pos­si­ble ter­cera via con­sis­tent en el pacte fis­cal de veri­tat, entre el govern cen­tral i la Gene­ra­li­tat.

D'entrada segu­ra­ment vostès s'hau­ran sen­tit xocats davant d'una tan ori­gi­nal tro­ba­lla. A mi, sen­zi­lla­ment, m'ha sorprès fins al punt que he hagut de fer-me unes quan­tes pre­gun­tes: Són de veri­tat parau­les d'en Rafel Nadal? No ho dec haver entès mala­ment? La res­posta queda clara l'endemà, quan a tot arreu cir­cu­len aques­tes decla­ra­ci­ons. En veure-les escri­tes, me les crec. Tot seguit em salta davant meu l'altre inter­ro­gant. Hi ha alguna intenció de fons en aquesta opinió d'un peri­o­dista que se les sap totes, que es mou pels mit­jans de la xafar­de­ria periodística i –molt espe­ci­al­ment– política? Perquè no em nega­ran que això del pacte fis­cal no és cap ter­cera via, sinó una recor­re­guda via que ja s'ha mort. Una via morta.

2.- 2016 Aviat apa­reix una altra decla­ració si res més no ines­pe­rada. En l'entre­vista de Mònica Ter­ri­bas al matí d'abans-d'ahir, el pre­si­dent Artur Mas, després de dir que manté l'any 2014 per la con­sulta per la inde­pendència, afe­geix que, si no pot ser legal, espe­rarà les elec­ci­ons del 2016 per a inter­ro­gar la ciu­ta­da­nia sobre aquesta can­dent qüestió. Què vol dir, el pre­si­dent, amb el terme “legal”? Quina lega­li­tat? L'espa­nyola? I la pos­si­ble lega­li­tat cata­lana, de què tant i tant s'havia par­lat, on rau?

3.- Trac­tes Mas-Rajoy Les entre­vis­tes i tru­ca­des, man­tin­gu­des en secret, que els pre­si­dents Mas i Rajoy feien sigil·losa­ment men­tre man­drejàvem prop del mar, de les rie­res, de les pis­ci­nes, a qui­nes deci­si­ons van por­tar? Com podem saber-ho si no en som infor­mats? Mis­teri, lògic, per altra banda, que les qüesti­ons diplomàtiques sem­pre en són, de mis­te­ri­o­ses.

Un cop expo­sats de cos­tat aquests tres punts, pot­ser cal fer un petit exer­cici d'ima­gi­nació per a veure'n la relació: un peri­o­dista de pri­mera línia parla d'una pos­si­ble entesa –ni més ni menys que “el pacte fis­cal”– entre el govern cen­tral i el català. Tot seguit, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat afirma que el referèndum o con­sulta es farà el 2014, com ja era de supo­sar, però dins la més “estricta lega­li­tat” espa­nyola, cosa que no era de supo­sar. I, tot seguit, afe­geix que en cas de no poder-se fer dins l'estricta lega­li­tat, s'espe­ra­ria a les elec­ci­ons del 2016 per a pre­gun­tar als ciu­ta­dans sobre la inde­pendència. Sona bé, oi? –és un dir–. Sobre­tot, sona a ver­sem­blant la relació dels tres fac­tors enun­ci­ats a dalt –Com veuen, tots tres giren entorn d'un nom­bre: 2016–. Pot­ser els duc a fer judi­cis fan­ta­si­o­sos, empesa per la meva ment novel·lesca que sovint em fa males pas­sa­des. Si és així, no em facin gaire cas, posin-los dins el sac de fan­ta­sies que estem omplint dia rere dia.

Tan­ma­teix... el propòsit d'Artur Mas d'espe­rar el 2016 per a saber què volen els cata­lans i cata­la­nes pel seu país va ser dit clar i català pel pre­si­dent. Això queda escrit –i gra­vat–. Ara bé, el pre­si­dent ja en té una experiència de la superació dels seus desigs per la força del nos­tre poble. Fa un any just, es va veure des­bor­dat per una allau de crits d'inde­pendència pels car­rers de Bar­ce­lona, alçats per uns 2 mili­ons de ciu­ta­dans. Ales­ho­res, es va ado­nar que, si volia seguir la veu del poble, havia d'encapçalar aquell desig tan clara­ment expo­sat.

D'aquí a poc temps, pot­ser l'any vinent mateix, Artur Mas, pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, es veurà con­vo­cant elec­ci­ons –ben legals, per cert– per a pre­gun­tar al poble català si vol o no vol un nou estat català dins la Unió euro­pea. Així sia. Amén.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.