La samarreta de càmping

Abans que se m'enfa­din, vull dir que jo no tinc res con­tra els càmpings. Al con­trari. He estat en alguns més endreçats i habi­ta­bles que alguns apar­ta­ments de costa. També haig de dir que aquest arti­cle no és sobre càmpings, però avui dia si un arti­cu­lista no vol rebre pilons de quei­xes (tanta gent lle­geix aquest arti­cle?) o no vol rebre una tru­cada del defen­sor del lec­tor (que també mereix uns dies de tran­quil·litat) s'ha de curar en salut. Visca els càmpings, doncs. Dit això, com diuen els ter­tu­li­ans que no saben dir «un cop dit això» perquè els ter­tu­li­ans de Madrid diuen «dicho esto», deixo d'anar-me'n per les bran­ques i agafo el toro per les banyes (expressió hor­ri­ble que s'hau­ria de pro­hi­bir encara que no es pro­hi­bis­sin els toros) per expli­car-los l'experiència que vaig viure al super­mer­cat de segona línia de mar l'altre dia. Jo ja m'havia fixat que la major part dels exem­plars mas­cu­lins que entren i sur­ten del càmping (ja som al càmping, visca el càmping!) que hi ha entre l'apar­ta­ment on passo uns dies de vacan­ces i la platja por­ten tots la mateixa samar­reta: ajus­tadíssima al cos, tin­gui panxa o sigui esca­nyo­lit, de color carn o trans­pa­rent i de tacte... bé, dei­xem-lo estar, el tacte. Però estàvem al super­mer­cat, almenys jo i un piló de cam­pis­tes. Els haig de dir que jo anava còmode, però ves­tit: polo d'H&M (9,95 euros en les rebai­xes), ber­mu­des Zara (19,90 fa qua­tre anys) i espar­de­nyes d'espart (6,95 a Platja d'Aro), i una mica de panxa. Doncs així, con­duint el carro pel pas­sadís de les begu­des vaig atro­pe­llar tres cam­pis­tes (quasi mitja tona) que només duien la samar­reta trans­pa­rent, banya­dor i peus nus. Van rene­gar en ale­many, però el més impor­tant és que el carro no va rebre danys. Jo, però, em vaig posar molt nerviós i no podia fer dos metres que no topés amb un amenaçador cam­pista en samar­reta. Bé, i alguna cam­pista que déu n'hi do, però la seva mínima samar­reta no era trans­pa­rent. Vaig acon­se­guir arri­bar a la caixa, després del trio de mitja tona, que van dei­xar l'arc de segu­re­tat impreg­nat de la suor de la seva panxa. Quan tor­nava a casa, vaig pas­sar de pressa per davant del càmping i mirant a terra.