La prudència i la traïció

Hem par­ti­ci­pat en l'èxit de la Via per la Inde­pendència, amb un mal regust per les decla­ra­ci­ons del pre­si­dent Mas, el qual ens obliga a pre­gun­tar: quan aban­do­narà, ell i CiU, la seva cone­guda inde­fi­nició i adap­tarà l'agenda del seu govern (en relació amb el procés ini­ciat l'Onze de Setem­bre del 2012) al que reclama la soci­e­tat civil cata­lana? Si l'allar­ga­ment del procés que pro­posa és per com­plaure Duran i Lleida, està traint les espe­ran­ces dels cata­lans, car ara convé fixar la data de la con­sulta i el text con­cret de la pre­gunta. Estem d'acord, què és impres­cin­di­ble fer tots els pas­sos, amb la màxima pul­cri­tud democràtica, però també hau­ria de ser obvi que el pre­si­dent del país –que va deci­dir lide­rar-lo– ho faci amb valen­tia, con­vicció, clare­dat i con­tundència, però també, amb una agi­li­tació tan­gi­ble i sense fugir del tempo pac­tat a l'inici d'aquesta legis­la­tura, on es con­cretà que la con­sulta es faria abans de la fi del 2014! Si no es fa així, hi ha el perill de desànim de la ciu­ta­da­nia, cosa que ompli­ria de satis­facció el líder d'Unió i els altres uni­o­nis­tes de casa nos­tra.

Dic això perquè obser­vem que el pre­si­dent Mas està cedint a les múlti­ples pres­si­ons dels lobbys de poder (La Caixa, Grup Godó, Aber­tis i altres). Ell i bona part dels seus con­se­llers no ente­nen, com tam­poc molts dels desor­bi­tats líders polítics de casa nos­tra, que a ells, en l'actual con­text social i polític, no els cor­res­pon mar­car el full de ruta, sinó ges­ti­o­nar la volun­tat de la soci­e­tat civil impul­sada per l'ANC i Òmnium. Tos­suts i obs­ti­nats, pre­te­nien des­qua­li­fi­car la Via Cata­lana o ori­en­tar-la, segons els seus interes­sos, mal­grat que s'hagués espe­ci­fi­cat clara­ment que el seu objec­tiu era la inde­pendència i no la rea­fir­mació del dret a deci­dir i, ara, amb la pro­posta d'unes elec­ci­ons ple­bis­citàries a final de legis­la­tura (2016), seguei­xen vet­llant més pel seu interès que pel que recla­men els cata­lans.

Mal­grat tot, aquest nou Onze de Setem­bre ha sig­ni­fi­cat un nou tri­omf de la ciu­ta­da­nia cata­lana, i és evi­dent que després de la nova mul­ti­tu­dinària par­ti­ci­pació dels cata­lans i de les cata­la­nes en la Via per la Inde­pendència, les coses en aquest país s'han d'acti­var a par­tir d'avui mateix. El govern haurà de dei­xar de banda les seves par­ti­cu­lars espe­cu­la­ci­ons par­ti­dis­tes, blin­dar-se de les esmen­ta­des pres­si­ons, també les del govern Rajoy, i prémer l'acce­le­ra­dor per tal de defi­nir un nou calen­dari més agi­lit­zat, tant si es té la res­posta de Rajoy com si no, car aquesta –si és que es pro­du­eix– també tindrà per objec­tiu dila­tar al màxim la pos­si­bi­li­tat de rup­tura i de secessió.