Escoltem el silenci?

No crec que la vice­pre­si­denta Soraya Sáenz de San­ta­maría hagi vol­gut evo­car la cançó de Simon & Gar­funkel quan ha par­lat d'escol­tar la majo­ria silen­ci­osa. Com es fa? Suposo que amb inten­tant ima­gi­nar que els cen­te­nars de milers de ciu­ta­dans que es van mani­fes­tar només tenien la vocació de fer la punyeta a aquesta majo­ria silen­ci­osa que esmenta Soraya, que ni es deu haver ado­nat que man­lleva el con­cepte a Ric­hard Nixon.

Més direc­ta­ment es va expres­sar el minis­tre d'Exte­ri­ors, García-Mar­ga­llo, quan va reconèixer l'èxit de la con­vo­catòria i dels gai­rebé cinc-cents quilòmetres de la Via i va mani­fes­tar la seva tris­tesa per la des­a­fecció evi­dent de la població cata­lana. Es va atre­vir a espe­cu­lar sobre els motius de la situ­ació, sense assu­mir, però, les cul­pes del seu par­tit, insidiós, anti­ca­ta­la­nista, sem­pre dis­po­sat a l'enfron­ta­ment, com es pot com­pro­var als ter­ri­to­ris lingüístics on tenen la majo­ria, com les Illes i el País Valencià, on fa dècades que han estat bel·lige­rants. Qui és el sediciós? No són ells els garants del patri­moni cul­tu­ral, que si no recordo mala­ment –i cons­ti­tu­ci­o­nal­ment– és una de les rique­ses de la seva nació? No ha estat el PP l'ins­ti­ga­dor del rebuig a tot el que soni a català? Ara toquen pro­me­ses inde­fi­ni­des, que desem­bo­ca­ran en pro­pos­tes de con­cert econòmic. Alguns radi­cals, com la ine­fa­ble Vic­to­ria Prego, dema­nen un dis­curs vigorós sobre la uni­tat d'Espa­nya: Pre­sente! Sem­bla que han fet tard, que van deba­des i no ens hem de dei­xar ensar­ro­nar més. Fa anys, el meu mala­gua­nyat amic Albert Compte em deia, al seu poble natal, Cas­telló d'Empúries, que el silenci només el podia superar Mozart. No els veig gaire melòmans.