El vesper dels horaris

D'ençà que al mes de juny l'Ajun­ta­ment de Girona va deci­dir posar ordre a la dis­bauxa dels hora­ris noc­turns de les ter­ras­ses dels locals d'oci, la res­tricció ha estat exi­gent i la pressió poli­cial, per­ma­nent. Ben segur, gràcies a l'apli­cació de la nova orde­nança, els veïns més afec­tats per l'inci­visme decibèlic han pogut dor­mir millor a les nits. Però, paral·lela­ment, s'ha aixe­cat un ves­per d'insa­tis­facció entre el sec­tor, amoïnat per la pèrdua de cli­ents i ingres­sos, que l'Ajun­ta­ment ha sabut ges­ti­o­nar només a mit­ges. Del juny cap aquí hem vist poli­cies patru­llant entre tau­les i cadi­res per com­pro­var el com­pli­ment de l'orde­nança, locals tan­cats perquè no la com­plien i cli­ents des­con­cer­tats que s'afa­nya­ven a aca­bar-se la beguda. Al cap­da­vall, la pre­o­cu­pació per la manca d'una oferta atrac­tiva s'ha estès a tots els sec­tors vin­cu­lats d'alguna manera al turisme i l'Ajun­ta­ment ha acce­dit a ator­gar mitja hora extra en deter­mi­na­des zones urba­nes per paci­fi­car la situ­ació. Això és el que ara li recla­men: poder allar­gar fins a Fires l'horari extra, però el pro­blema és que el tan­ca­ment dels locals no és un xiclet que es pugui sot­me­tre a una nego­ci­ació perpètua.