Ara, Girona

Tot i el pre­vi­si­ble cop de porta de Rajoy a la con­sulta i el gerro d'aigua freda de la UE, sem­bla que el govern dels millors manat per ERC està dis­po­sat a tirar enda­vant sense expli­car, però, sota quin marc legal pensa fer-ho. Ara bé, quan es faci, si és que es fa, serà de res­posta única o amb opci­ons? Es podrà deci­dir sobre la sepa­ració, la unió, la inte­gració o la fede­ració? I quina serà la demar­cació on poder exer­cir el vot? El Prin­ci­pat?, els Països Cata­lans? o... les comar­ques giro­ni­nes? Amb l'Estat cada vegada més recen­tra­lit­za­dor, que ens enga­nya en les balan­ces fis­cals, és gasiu amb l'apli­cació del marge de dèficit i, a sobre, se'n fot de nosal­tres, és rao­na­ble que cada vegada hi hagi més gent que reclama la cele­bració d'una con­sulta que sigui clara, vin­cu­lant i legal per poder-nos acla­rir d'una vegada. Ara bé, més enllà que Cata­lu­nya ho faci res­pecte d'Espa­nya, els soferts votants de les comar­ques de Girona podríem també exer­cir aquest dret i con­vo­car una con­sulta que ens per­metés sepa­rar-nos d'uns i altres? Són també molts els greu­ges que patim secu­lar­ment res­pecte del poder polític de Bar­ce­lona. Ens roben l'aigua del Ter i, quan no poden ama­gar-ho, modi­fi­quen els mesu­ra­ments, dei­xen de pres­tar ser­veis que després han d'assu­mir els ajun­ta­ments, no paguen els deu­tes acu­mu­lats, TV3 ens ignora sis­temàtica­ment a menys que passi alguna desgràcia, l'Agència Cata­lana de l'Aigua incom­pleix les seves pro­me­ses, es neguen a cons­truir el nou Tru­eta, dei­xen al calaix pro­jec­tes via­ris de futur, reta­llen espe­ran­ces, etc. La llista és molt llarga. Em pre­gunto, doncs, si se'n sor­ti­rien les comar­ques de Girona sense la dependència de la gran Bar­ce­lona. Tenim poten­cial econòmic sufi­ci­ent, un tei­xit comer­cial i empre­sa­rial potent, turisme gene­ra­dor de riquesa, mar i mun­ta­nya, una oferta engres­ca­dora per a pos­si­bles inver­sors i, per damunt de tot, un pro­fund sen­ti­ment de per­ti­nença a un ter­ri­tori esti­mat. Podríem ser una mena de prin­ci­pat com ara Mònaco, Luxem­burg o Andorra. Un país petit però ben parit que no esta­ria sol en el con­cert de les peti­tes naci­ons euro­pees. Ara bé, ens ho dei­xa­rien fer? S'accep­ta­ria que es pogués cele­brar a les comar­ques giro­ni­nes una con­sulta, exer­cir també el dret per deci­dir què volem ser quan siguem grans? Es dirà, és clar, que no som nació, però les naci­ons es fan i es des­fan i si és veri­tat que el govern d'en Rajoy fa cada dia més inde­pen­den­tis­tes cata­lans, el govern d'en Mas en fa de giro­nins. Per tant, ni Madrid ni Bar­ce­lona: Girona!