Sense resposta

La pro­posta feta per l'alcalde de Girona d'adqui­rir amb fons muni­ci­pals la col·lecció d'art del crític Rafael San­tos Tor­ro­e­lla per un preu de gai­rebé qua­tre mili­ons d'euros i ins­tal·lar-la a la Casa Pas­tors de Girona, antiga Audiència, ha donat lloc a un seguit d'interes­sants debats sobre les polítiques cul­tu­rals a la ciu­tat, sobre els rep­tes del món de l'art a Girona i sobre la pro­moció del turisme cul­tu­ral, que cal cele­brar. Arran de la pro­posta, els grups muni­ci­pals i la ciu­tat hem sabut que l'alcalde es pro­posa crear un nou museu a Girona, un “cen­tre d'art con­tem­po­rani”, però, de moment, tot el que envolta la pro­posta són grans inter­ro­gants. Tro­bar en aquests moments de deu a dotze mili­ons d'euros per des­ti­nar al pro­jecte (reha­bi­li­tació de la casa i com­pra de la col·lecció), a més, no és fàcil, i la Gene­ra­li­tat, de moment, mal­grat el que es pugui espe­cu­lar, no ha ofert a la ciu­tat cap pos­si­ble via de finançament per al pro­jecte.

Atès que CiU va triar gover­nar en mino­ria en aquest man­dat, neces­sita el suport d'almenys algun dels altres grups per tirar enda­vant la com­pra. Des del nos­tre grup muni­ci­pal, quan se'ns va dema­nar aquest suport per a l'adqui­sició, per res­pon­sa­bi­li­tat vàrem ini­ciar una anàlisi molt acu­rada del tema. Aquesta ens ha sus­ci­tat una sèrie llarga d'impor­tants dub­tes que, de moment, no ens ha acla­rit l'equip de govern. Per això hem rei­te­rat la petició de més infor­mació i de dictàmens experts. Per donar lloc a un debat obert que cre­iem impres­cin­di­ble hem pro­po­sat la cre­ació d'una “comissió infor­ma­tiva muni­ci­pal espe­cial i pública sobre la com­pra del fons San­tos Tor­ro­e­lla, perquè l'equip de govern pugui donar a conèixer deta­lla­da­ment la seva pro­posta i perquè es pro­piciï la com­pa­rei­xença pública d'experts. Tot ple­gat ha de per­me­tre acla­rir alguns dels impor­tants inter­ro­gants sus­ci­tats: és aquest el moment ade­quat per empren­dre un pro­jecte com aquest? De quina mena de pro­jecte estem par­lant? És pru­dent i via­ble fer-ho en soli­tari? Amb quins objec­tius cul­tu­rals per als giro­nins i per als visi­tants? Qui­nes com­ple­men­ta­ri­e­tats i siner­gies s'esta­bli­ran amb els cen­tres exis­tents? Quins cos­tos d'inversió i quins cos­tos anu­als suposa aquest pro­jecte? Què hau­rem de dei­xar de fer per poder-lo finançar? D'on sor­ti­ran els recur­sos? Si es vol fer un nou cen­tre, la pri­mera inversió ha d'ésser la com­pra, en soli­tari, d'una col·lecció pri­vada? Per què? No podem tro­bar altres fórmu­les i cer­car com­panys de viatge, públics o pri­vats, per a una ope­ració tan cos­tosa? És ade­quat que, en un moment com l'actual, es dedi­quin fons públics a una adqui­sició com aquesta? I pel que fa a la col·lecció, atès que només dis­po­sem d'un únic informe de taxació fet per un gale­rista pri­vat i no tenim cap dic­ta­men de cap ens públic per con­tras­tar-lo, estem segurs que estem par­lant d'un preu just? No esta­rem començant la casa per la teu­lada sense tenir cap garan­tia de poder cons­truir ni tan sols els fona­ments? Per què, si l'agost de 2011 l'alcalde va dir que no es faria en tot el man­dat el “Cen­tre d'Art Con­tem­po­rani-Bòlit”, del qual ja tenim el pro­jecte exe­cu­tiu, ara hi ha hagut aquest canvi que tot indica que supo­sarà més des­pesa? Com és pos­si­ble que, en un moment en què la res­posta a tan­tes deman­des ciu­ta­da­nes d'enti­tats de tota mena és “no hi ha diners”, de sobte en tin­guem per fer aquesta com­pra? Si l'objec­tiu és d'atracció turística, qui ens con­firma la capa­ci­tat d'atracció turística del pro­jecte?

El senyor Bagué, en un recent i sor­pre­nent arti­cle sobre el tema, diu que li crida l'atenció que no vul­guem cul­mi­nar una com­pra que, segons ell, va ser ini­ci­ada per governs ante­ri­ors. Crec que es tracta d'un malentès. La bona relació de molt temps de l'Ajun­ta­ment amb la família San­tos Tor­ro­e­lla va donar lloc a l'expo­sició tem­po­ral al Museu d'Història de la Ciu­tat (de juliol a octu­bre de 2004) d'una mos­tra selec­ci­o­nada de les peces més sig­ni­fi­ca­ti­ves de la col·lecció. Varen pas­sar-hi 1.735 visi­tants, xifra que s'acosta a la mit­jana d'aques­tes expo­si­ci­ons. Hi va haver també una con­ferència i es va edi­tar el cor­res­po­nent catàleg, que està encara avui dis­po­ni­ble. La valo­ració de la mos­tra va ser posi­tiva però no va pros­se­guir poste­ri­or­ment cap procés que es pugui dir que ara cul­mina. Això no pre­jutja res pel que fa a la pro­posta actual, que cor­res­pon a l'actual govern, i que cal ana­lit­zar ara i avui, però em sem­bla que és bo acla­rir-ho. Ell deia que estem al cap del car­rer. Per nosal­tres, en canvi, estem tot just al prin­cipi i cal anar al fons. El senyor Bagué, a més, desau­to­ritza de forma expe­di­tiva la nos­tra pro­posta en relació amb la Casa Pas­tors, sense, òbvi­a­ment, conèixer-la. Aquest era un dels ele­ments “estre­lla” del nos­tre pro­grama elec­to­ral muni­ci­pal i en vàrem par­lar molt durant la cam­pa­nya, però com que el nos­tre paper ara no és el de gover­nar no cor­res­pon en aquest moment deba­tre-la. Li he de dir, però, que el nos­tre és un pro­jecte ambiciós, de nivell euro­peu, que té coin­cidències amb models d'algu­nes ciu­tats euro­pees cap­da­van­te­res en la moder­nit­zació del seu relat cul­tu­ral i patri­mo­nial, alguna de les quals ha obert equi­pa­ments modèlics tot just fa mesos. Podem deba­tre'n quan vul­gui, si és des del res­pecte mutu. Nosal­tres ho farem, per des­comp­tat, quan s'acosti la pro­pera cam­pa­nya elec­to­ral muni­ci­pal. Ens cal un govern muni­ci­pal amb un pro­jecte de ciu­tat que es con­creti en pro­pos­tes rea­lis­tes i ambi­ci­o­ses alhora. I ens cal poder deba­tre a fons entre els repre­sen­tants de la ciu­ta­da­nia de dife­rents tendències, i amb la ciu­ta­da­nia en gene­ral, els temes impor­tants de futur de la ciu­tat. Deu o dotze mili­ons d'euros de tots són, avui, per als giro­nins i giro­ni­nes, molts diners, i, per sort, l'aritmètica del ple obliga el govern a bus­car suports. La ciu­ta­da­nia ho va deci­dir així, i hem de con­cloure dient que la seva decisió és sem­pre sàvia.