Opinió

LA GALERIA

Un imatger d'Olot

La qualitat del seu treball fructifica en els encàrrecs que rep d'arreu del país, d'Espanya, de França, dels EUA o de Rússia

En els temps que vivim és gra­ti­fi­cant tro­bar algú que encara tre­ba­lla en allò que li agrada i en acti­vi­tats que pre­te­nen fer el món més bell. Aquest és el cas de Joan Mon­tero, que des d'un dis­cret taller d'un barri pro­per a la car­re­tera de Riu­daura d'Olot crea, res­taura, recrea, pinta, exporta i ven obres de fusta per encàrrec. Bàsica­ment, mare­dedéus amb tots els detalls i els ets i uts de les imat­ges autènti­ques que es vene­ren en alguna església o que s'expo­sen en algun museu.

Tot just pas­sar la seva porta els narius s'omplen d'olors de boix, ver­nis­sos i pin­tu­res. Tant tre­ba­lla repro­duint la imatge d'una foto­gra­fia com per un encàrrec d'una peça o un moble ela­bo­rats des de la seva pròpia cre­a­ti­vi­tat. Podríem dir ben bé que amb en Joan con­ver­geix aque­lla línia tan prima que va de l'arte­sa­nia a l'art.

A banda de les olors, el seu lloc de tre­ball repre­senta una experiència pràctica del seu enginy amb els com­po­nents i la maquinària que uti­litza, la majo­ria de la qual, de cons­trucció i dis­seny pro­pis. N'és una bona mos­tra la “torre”, tal com l'ano­mena. Con­sis­teix en unes fus­tes amb cin­tes i com­po­nents on col·loca la imatge i des d'on amb faci­li­tat pot acce­dir a qual­se­vol lloc per defi­nir un peu, un plec del ves­tit, l'estruc­tura gene­ral o cise­llar un nas fins al dar­rer detall. A davant hi ha un calaix on són a la vista i asse­qui­bles més de 200 gúbies i burins de mides dife­rents que per­me­tran donar forma a un cos i dibui­xar-ne fins els ulls. A través d'un torn, poli­do­res, ser­res i forns trans­for­marà un bloc de faig, ave­lla­ner o til·ler en una forma con­creta. Al seu taller hi vaig poder veure una porta mas­sissa encar­re­gada per uns rus­sos, tan plena d'ara­bes­cos i detalls que no desen­to­na­ria gens en l'estació prin­ci­pal del metro de Mos­cou. La qua­li­tat del seu tre­ball fruc­ti­fica en els encàrrecs que rep d'arreu del país, d'Espa­nya, de França, dels EUA o de Rússia. El ros­tre i el som­riure d'en Joan trans­me­ten tota la tran­quil·litat, paciència i minu­ci­o­si­tat que hi ha a les seves talles. Sen­tir-lo par­lar és un plaer i una lliçó d'un ofici imper­du­ra­ble. La bon­ho­mia d'aque­lla gent que volent o sense voler col·labora a fer el món més agra­da­ble. Al seu taller hi regna una sen­sació de calma i sem­pre hi ha un temps per fer-la petar, per ense­nyar alguna cosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.