Xocolata espessa
Terceres vies (mortes)
Admiro el nivell de confiança en si mateix de Josep Antoni Duran i Lleida. Si els sobiranistes veuen dificultats a fer arribar el seu missatge a certes zones del cinturó metropolità de Barcelona, Duran es veu capaç de convèncer tot Espanya de les bondats del seu
sistema confederal.
La confederació (una unió d'estats que conserven la seva sobirania i es regeixen per determinades lleis comunes) és un sistema polític inexistent. No en queda cap al món, d'estat confederal. L'únic lloc del món que s'anomena a si mateix “confederació” és Suïssa, però en realitat és una federació. Això no disminueix la confiança de Duran, que es veu capaç de convèncer Espanya i Catalunya d'esdevenir l'única confederació del planeta. Hi ha algunes
dificultats, però.
Mentre Duran somia en la confederació, Espanya aprova una nova llei d'educació que transforma el castella en la llengua vehicular de l'ensenyament a tot el territori de l'Estat, tot esborrant d'un cop de llei 30 anys d'immersió lingüística en català.
Mentre Duran somia en la confederació, Espanya declara els toros Bien de Interés Cultural, tot eliminant d'una estocada la prohibició aprovada pel Parlament català.
Mentre Duran somia en la confederació, Espanya aprova una targeta sanitària única per a tot el territori, que unifica el sistema de salut i esborra tot rastre de diferència entre les nacions cridades a formar de la Confederació Espanyola.
Mentre Duran somia en la confederació, Espanya decideix que una de les màximes autoritats judicials de l'Estat, cridada a jutjar en un munt d'assumptes sensibles per a Catalunya, està perfectament habilitada per fer-ho, a pesar d'haver manifestat públicament un anticatalanisme visceral.
Tinc l'esperança que, més aviat que tard, Duran despertarà del seu somni i veurà que, com va dir el president Mas al Parlament dijous passat, “estem com estem perquè hem acumulat cent anys de decepcions amb les terceres vies”.
