El sistema

Jorge Luis Bor­ges, amb la iro­nia i l'escep­ti­cisme que el carac­te­rit­zen, escriu: “un sis­tema no es nada más que la supe­di­tación de todos los pun­tos del uni­verso a un sólo punto”. A aques­tes alçades de la història de la huma­ni­tat com­mou, de vega­des per espan­tar-se i de vega­des per enten­drir-se, que algu­nes per­so­nes encara puguin con­fiar en el sis­tema, és a dir, en un trac­tat que explica la rea­li­tat d'una manera supo­sa­da­ment infal·lible i com­pleta. El sis­tema pot ser moral, filosòfic, religiós, polític, econòmic, cul­tu­ral... Tant se val. El cas és que els sis­te­mes dogmàtics, ben igual com els mirat­ges, ini­ci­al­ment info­nen espe­rança, sen­sació de pro­tecció i, sobre­tot, trans­fe­rei­xen la idea que la rea­li­tat numi­nosa és per­fec­ta­ment domi­na­ble per a l'ésser humà.

Algú dirà que els sis­te­mes tota­lit­zants són cosa del pas­sat. Però no és així. Els sis­te­mes dogmàtics con­ti­nuen diri­mint el nos­tre dia a dia. Per exem­ple: ino­cu­lant la idea que tota ini­ci­a­tiva per­so­nal o social ha de com­por­tar una ren­di­bi­li­tat econòmica. Per exem­ple: donant a enten­dre que no hi ha cap moral pos­si­ble més enllà dels impe­ra­tius econòmics. Per exem­ple: con­fo­nent la infor­mació amb la mer­ca­dotècnia. Per exem­ple: supe­di­tant exclu­si­va­ment els plans d'estudi a les neces­si­tats d'aquesta peri­llosa enti­tat metafísica que desig­nem amb l'expressió mer­cat labo­ral.

Els que estem esca­mats dels sis­te­mes i ente­nem que la nos­tra sin­gla­dura humana con­sis­teix a avançar per assaig i per error, tro­bem escan­da­lo­sa­ment injust el cas que per exem­ple va patir una meva amiga. Al seu cap d'empresa, un empre­sari d'èxit molt cele­brat en els altars soci­als, li va aga­far la ceba que, perquè els tre­ba­lla­dors aug­men­tes­sin la con­fiança i enfor­tis­sin el sen­tit de grup, havien de prac­ti­car sub­ma­ri­nisme. L'empresa, és clar, els va pagar un cur­set de sub­ma­ri­nisme. A la meva amiga, gran tre­ba­lla­dora i amb una gran capa­ci­tat de col·labo­ració, la sola pos­si­bi­li­tat d'una immersió a sota aigua l'ater­reix des de sem­pre. Després que la meva amiga es negués a fer el cur­set, el cap d'empresa, sense voler enten­dre que la rea­li­tat és prèvia i molt més gran que tot sis­tema, ha començat a decan­tar-la pro­fes­si­o­nal­ment: ja no con­fia tan en ella com abans. Però pel que es veu el deliri de l'empre­sari no s'atura aquí. Dar­re­ra­ment la part mas­cu­lina de la plan­ti­lla està una mica ate­mo­rida. La raó és ben sim­ple: en els últims mesos el seu cap d'empresa està lle­gint fanàtica­ment lli­bres sobre... tan­trisme i retro­e­ja­cu­lació! Sant anti­sis­tema els il·lumini.