El cap de l'oposició...

Enmig dels grans mal­de­caps gene­rals i les incer­te­ses que viu el país, la set­mana vinent assis­ti­rem a una seqüència par­la­mentària que crec que només interessa a alguns polítics: al Par­la­ment es debatrà la figura del cap de l'opo­sició. Ara, el cap de l'opo­sició és el dipu­tat que exer­ceix la pre­sidència del grup par­la­men­tari de l'opo­sició amb més escons. Càrrec que ocupa el líder d'ERC, Oriol Jun­que­ras. En el debat, ICV-EUiA pro­posa que la figura del cap de l'opo­sició quedi vacant perquè Esquerra ha fir­mat un pacte d'esta­bi­li­tat amb el grup que té la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat. El grup de Ciu­ta­dans plan­teja supri­mir la figura del cap de l'opo­sició. El debat tindrà poc recor­re­gut i serà poc apas­si­o­nant i caldrà, pot­ser, recor­dar quan el polític anglès citat amb molta freqüència, Wins­ton Churc­hill, va denun­ciar al Par­la­ment britànic que els adver­sa­ris polítics, refe­rint-se a l'opo­sició, els tenia als escons del davant a l'hemi­ci­cle del Par­la­ment britànic. De sem­pre, els mos­trava tot el res­pecte. Men­tre que els ene­mics polítics eren al seu cos­tat, i asse­nya­lava els seus com­panys de par­tit i coa­lició, que s'asse­ien a la seva mateixa filera.

Quel­com sem­blant passa en aquests moments a la cam­bra cata­lana. Per a la coa­lició que governa, l'ene­mic són les dife­ren­cies bàsiques que man­te­nen i visu­a­lit­zen Con­vergència i Unió, més que no pas els grups de l'opo­sició, que ara per ara no mos­tren gran interès ni con­ven­ci­ment que a mitjà ter­mini puguin gover­nar a Cata­lu­nya. Encara no s'ha escol­tat mai per veu de cap par­tit de l'opo­sició pro­nun­ciar amb gran entu­si­asme el desig que el seu res­pec­tiu líder vul­gui ser ara mateix el pre­si­dent o pre­si­denta de la Gene­ra­li­tat. Més aviat al con­trari. La seva situ­ació política i assu­mida és pre­ci­sa­ment estar a l'opo­sició. Tal com diu la llei, el cap de l'opo­sició té el tracte d'hono­ra­ble i ha de ser con­sul­tat sobre els assump­tes de més importància i fins i tot ha de per­ce­bre retri­bu­ci­ons i dis­po­sar de mit­jans humans per exer­cir el càrrec. Pre­cep­tes als quals van renun­ciat en el seu moment Artur Mas, Joa­quim Nadal i Xavier Sabaté. Oriol Jun­que­ras, per la part que li cor­res­pon­dria com a cap de l'opo­sició, només uti­litza alguns asses­sors par­la­men­ta­ris.

És difícil enten­dre que el segon par­tit més votat col·labori amb el govern i ho com­pa­gini amb la tasca de cap d'opo­sició. Com és difícil inter­pre­tar que el par­tit del govern tin­gui l'ene­mic més a casa que no pas a fora i que sovint, quan uns socis es refe­rei­xen als altres, uti­lit­zin l'expressió mili­tar: “A terra, que vénen els nos­tres...”