Doctrina de constitucional

El tri­bu­nal que ha de garan­tir els drets cons­ti­tu­ci­o­nals de tota per­sona que resi­deix a l'Estat espa­nyol ha deci­dit aquesta set­mana, en una sentència dic­tada en temps rècord, que no passa res de res si un ciu­tadà de Menorca s'adreça a una ofi­cina del govern de les Illes i es troba que en par­lar o entrar un docu­ment en català el fun­ci­o­nari que l'atén posa cara de pòquer perquè no l'entén. El dret, entenc que cons­ti­tu­ci­o­nal, del ciu­tadà a ser atès en la seva llen­gua materna no té cap valor. Això és el que es desprèn de la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal feta pública enmig de la pro­testa gene­ra­lit­zada a les Bale­ars, amb vaga inde­fi­nida inclosa, con­tra la deter­mi­nació del popu­lar Bauzá d'impo­sar per decret el bilingüisme en detri­ment del català. Pot­ser cal­dria recor­dar als sis dels deu magis­trats que van votar a favor de la sentència que el català és llen­gua coo­fi­cial a les Illes i, per tant, hau­ria de rebre el mateix tracte que l'altra llen­gua ofi­cial. Aquesta hau­ria de ser la tasca dels mem­bres del Cons­ti­tu­ci­o­nal, no? Doncs no és així. El tri­bu­nal va con­fi­gu­rant una soci­e­tat amb ciu­ta­dans de pri­mera, que tenen tot el dret a ser ate­sos en la seva llen­gua materna i ofi­cial, i uns altres que no el tenen. Aquesta és la doc­trina que pro­clama i imposa el PP i que està arre­lant en la justícia i l'alta justícia. Ja és casu­a­li­tat que el mateix dia que es va conèixer la sentència, el ple del TC rebutgés per segon cop la recu­sació del seu pre­si­dent, antic mili­tant del PP i crític amb Cata­lu­nya, sol·lici­tada pel govern i el Par­la­ment. El nou tri­bu­nal va ense­nyant la poteta i, com era d'espe­rar, no ens estem empor­tant cap sor­presa.