de set en set
O.S
És curiós que, al cap de tants anys d'aixecar les catifes dels cèsars de l'imperi nord-americà, d'Oliver Stone encara no en coneguem cap escàndol sexual o qualsevol episodi criminal que l'hauria de dur a la presó, que és el que allà sol passar als liberals que s'estarrufen massa. Encara ara, Oliver Stone, activista sòlid i cineasta irregular, manté intactes la independència i la llibertat per escampar al món les seves opinions sempre crítiques amb el poder establert al país dels devoradors d'hamburgueses. Enguany, l'hem vist desfilar per la catifa vermella del festival de cinema de Sant Sebastià –on ha anunciat la reedició de la potent JFK i la versió allargada de la més fluixa Alexandre–, pocs dies abans que La 2 de TVE emetés la seva sèrie documental dedicada a La història mai explicada dels Estats Units. Es tracta d'una sèrie que repassa les motivacions, les dèries, la fredor i l'amoralitat de les mans que mouen els fils de la titella, que abarca un període que va de la Segona Guerra Mundial a l'actualitat i que ni tan sols salva Obama a l'hora d'il·luminar les ombres dels diferents presidents que han dirigit la Casa Blanca. I que al final, ben documentada i sense demagògies fàcils, aporta com a conclusió que les dues bombes atòmiques sobre el Japó eren innecessàries perquè l'entrada de Rússia a la guerra ja havia sentenciat els nipons; que, a l'hora de frenar la cursa atòmica, els soviètics Khrusxov i Gorbatxov van ser més honestos i decisius que els beatificats Kennedy o Reagan, o que la maquinària militar ha arraconat sempre els candidats més pacifistes que haurien estalviar vides i patiment. Malgrat tot, però, no és veritat que els Estats Units només hagin exportat terror. També han exportat valors. Per exemple, O.S.
