Ambaixadora Malala

Coin­ci­dint amb la con­cessió del premi Saha­rov del Par­la­ment Euro­peu i el Nobel de la Pau, s'ha par­lat molt de Malala You­saf­zai, la noia pakis­ta­nesa de 16 anys a la qual els tali­bans van dis­pa­rar al cap perquè va escriure una web on defen­sava el dret de les dones a l'edu­cació. La vaig conèixer arran de la con­cessió d'un altre premi, l'Inter­na­ci­o­nal Cata­lu­nya, que aquest any la Gene­ra­li­tat li va ator­gar con­jun­ta­ment amb l'expri­mera minis­tra de Noru­ega Gro Har­lem Brund­land. La Malala té una apa­rença tímida, fràgil, i sem­bla superada pels esde­ve­ni­ments. Parla poc, en veu baixa, i la paraula que més repe­teix és gràcies. Però quan es diri­geix al públic es trans­forma, expressa amb molta clare­dat les seves idees i revela la fusta de jove líder que ha meres­cut reco­nei­xe­ments inter­na­ci­o­nals. No li agrada que la recor­din com la noia que va estar a punt de morir víctima de la into­lerància isla­mista sinó per la defensa del dret a una edu­cació que no dis­cri­mini en funció de sexe. Ara viu a Bir­ming­ham, està con­tenta perquè pot fer la vida d'una noia nor­mal, anar a l'escola i enca­te­ri­nar-se pels can­tants de moda, les últi­mes sèries de tele­visió o pel cri­quet, un esport que només els angle­sos i els pakis­ta­ne­sos tenen capa­ci­tat per enten­dre. Volia ser met­gessa però l'acti­vista que li bull a la sang ja sap que el seu futur és a la política.

La Malala és l'última d'un reguit­zell de pre­mi­ats pla­ne­ta­ris que també han tin­gut el reco­nei­xe­ment de l'Inter­na­ci­o­nal Cata­lu­nya. A la llista hi ha Nobels com Doris Les­sing i Aung Sang-Suu Kyi, expre­si­dents com Jimmy Car­ter i Lula da Silva, músics com Ros­tropóvitx, escrip­tors com Haruki Murakami, filòsofs com Karl Pop­per i cata­lans uni­ver­sals com Pere Casaldàliga. Noms il·lus­tres i influ­ents que, com la Malala, poden fer d'ambai­xa­dors al món. I aquest és el camí, encara que a vega­des només es valo­rin les coses ben fetes quan les fan els altres.