Visita al Barri Xino

Si hem par­lat, fa poc, de la moda dels fes­ti­vals d'estiu, podríem par­lar, també, de la pro­li­fe­ració de rutes literàries o de visi­tes guia­des a deter­mi­nats indrets. L'últim invent ha estat a Bla­nes, la Ruta Roberto Bolaño, escrip­tor que malau­ra­da­ment no lle­geix quasi ningú però del qual tot­hom vol saber on vivia, on tre­ba­llava, quins bars freqüentava i la gana que va pas­sar.

A Girona anun­cien ara, pel pri­mer tri­mes­tre de l'any vinent, una ruta per l'antic Barri Xino, a propòsit de l'obra recent de Gerard Bagué La Girona peca­dora (Lli­bres del Segle, 2013). Dels car­re­rons i locals on, fins fa vint anys, s'exer­cia la pros­ti­tució a l'ombra del cam­pa­nar de Sant Feliu i arran del con­vent de les mon­ges caput­xi­nes, no en resta pràcti­ca­ment res, perquè tota la zona ha estat espon­jada, esban­dida i reur­ba­nit­zada, però la càrrega literària d'aquells racons obs­curs és real­ment impres­si­o­nant. Pru­denci Ber­trana, Miquel de Palol i Xavier Mont­sal­vatge van des­criure l'estra­nya fas­ci­nació que els produïa el lloc en les seves pas­se­ja­des de noctàmbuls, acom­pa­nyats esporàdica­ment per San­ti­ago Rusiñol. Al seu torn, Joan Mínguez, Rafael Gay de Mon­tellà, Josep M. de Sagarra i Josep M. Giro­ne­lla van nar­rar les experiències traumàtiques vis­cu­des en aque­lles cases pels pro­ta­go­nis­tes de les seves res­pec­ti­ves novel·les. Josep Pla va donar compte deta­llat de les esca­pa­des que feia al barri en els seus anys d'alumne intern dels Maris­tes. Els últims per­so­nat­ges que han dei­xat escrits els seus records per­so­nals del lloc en els anys cin­quanta del segle pas­sat són l'escrip­tor i edi­tor Car­los Bar­ral i el plu­ri­mi­nis­tre del govern Suárez Alberto Oli­art. Tots dos van ser cli­ents assi­dus d'aquells bars equívocs durant els sis mesos que van pas­sar a Girona fent les pràcti­ques d'alfe­res del ser­vei mili­tar. Són records lamen­ta­bles de nits de bor­rat­xera durant les quals les tre­ba­lla­do­res dels locals van haver d'exer­cir més aviat de mares, infer­me­res i àngels de la guarda d'aquells ofi­ci­als dis­bau­xats. Això lliga amb el bon con­cepte que tenen de mol­tes d'elles les per­so­nes que havien sigut veïnes del barri, que, en el lli­bre de Bagué, rela­ten les seves vivències amb un punt de nostàlgia.