Opinió

L'excusa europea

Els governs estatals han preferit que fos algú altre qui assumís el preu polític de decisions impopulars

És com cri­dar “Que ve el llop”. El pre­sen­tem com l'home del sac. Que útil és aquest boc expi­a­tori que, amb el nom d'Europa, res­pon a tots els nos­tres pro­ble­mes amb lleis des­a­gra­da­bles i sentències impo­pu­lars! Després de dècades d'inflar-nos de sub­ven­ci­ons regi­o­nals, aju­des al desen­vo­lu­pa­ment i fons de cohesió. Després de segles d'aspi­ra­ci­ons a for­mar part d'aquesta Europa moderna que Ortega y Gas­set anhe­lava com “la solució” als pro­ble­mes d'Espa­nya o que Sal­va­dor Espriu evo­cava com el lloc “on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, des­vet­llada i feliç”. Després de bene­fi­ciar-nos de l'euro, de les beques Eras­mus i de la supressió d'aran­zels, ara Europa ja no ens agrada. És l'esca del pecat. És la raó de tots els mals. Als països del sud ens ha fet falta una crisi galo­pant per des­co­brir un anti­eu­ro­pe­isme que al nord ja fa temps que prac­ti­quen. El males­tar pro­vo­cat per la immi­gració mas­siva fa dècades que és un tema de con­versa a França o el Regne Unit. El cost pres­su­pos­tari de for­mar part de la Unió ha fet per­dre referèndums a Suècia o Holanda. I les sentències del Tri­bu­nal d'Estras­burg moles­ten, sobre­tot, als països que tenen codis i con­duc­tes legals pròpies de sis­te­mes no democràtics. L'empara del Tri­bu­nal dels Drets Humans –que aquesta set­mana ha sen­ten­ciat la dero­gació de la doc­trina Parot– era una de les garan­ties democràtiques més desit­ja­des pels homes i dones que vivien sota règims dic­ta­to­ri­als de l'Est i el sud d'Europa.

L'actual política peni­tenciària d'Espa­nya res­pecte dels pre­sos d'ETA no passa el sedàs de garan­ties euro­peu. I el Tri­bu­nal d'Estras­burg no ha fet més que posar ordre on els polítics espa­nyols havien fet una cha­puza. La nova auto­ri­tat de super­visió bancària –que ocu­parà bona part del temps d'avui als caps d'estat i de govern del Con­sell Euro­peu de Brus­sel·les– haurà d'acon­se­guir allò que els bancs cen­trals esta­tals no van fer durant els anys de bom­bo­lla immo­biliària i finan­cera. I així, si anem mirant enrere, veu­rem com cen­te­nars de direc­ti­ves euro­pees han posat ordre en qüesti­ons medi­am­bi­en­tals, con­flic­tes pes­quers o de pro­duc­tes agrícoles, segu­re­tat viària, infra­es­truc­tu­res de trens i aero­ports... En tantíssims àmbits en què s'ha legis­lat des de l'Euro­par­la­ment o des de la Comissió Euro­pea, ha estat Brus­sel·les qui s'ha fet càrrec de la part més impo­pu­lar d'unes refor­mes estruc­tu­rals que eren necessàries. Els governs esta­tals han pre­fe­rit que fos algú altre qui n'assumís el preu polític. I després hi ha el joc, cada cop més exa­cer­bat, de jugar a la defensa dels interes­sos naci­o­nals. A cada cimera hi ha d'haver gua­nya­dors i per­de­dors, en comp­tes de bas­tir el con­cepte de bé comú euro­peu. Impres­cin­di­ble si, algun dia, volem acon­se­guir l'ideal de la ciu­ta­da­nia comuna euro­pea.

Europa ser­veix de coar­tada. És una porta pel popu­lisme en un debat fal­se­jat, del qual els pri­mers res­pon­sa­bles són els governs dels estats mem­bres. I dar­rere d'aquests governs, les elits naci­o­nals –tant de dre­tes com d'esquer­res– que han pre­fe­rit ama­gar els veri­ta­bles pro­ble­mes d'Europa davant la glo­ba­lit­zació de l'eco­no­mia i de la soci­e­tat. El fracàs d'Europa per satis­fer les deman­des dels ciu­ta­dans és el fracàs dels estats que la for­men. Si l'actual Unió Euro­pea és font de des­a­fecció és per les inco­herències, impotències i fra­cas­sos dels governs. Cre­ien que con­tra Europa podien gua­nyar elec­ci­ons, i en els pro­pers comi­cis euro­peus seran els par­tits popu­lis­tes i euro­escèptics els que s'empor­ta­ran la millor part del pastís. Ara veu­ran que dur és tor­nar a engres­car els euro­peus en l'únic pro­jecte (imper­fecte, però pos­si­ble) per fer front als des­a­fi­a­ments del segle XXI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia