Carronya

Fa set anys vaig cobrir per aquest diari una mani­fes­tació de “prop de 1.000 per­so­nes” con­tra el saló immo­bi­li­ari Mee­ting Point. Era un moment en què la bom­bo­lla immo­biliària encara no havia fet figa i molts dis­cur­sos que ales­ho­res aler­ta­ven de la impu­ni­tat d'aquest sec­tor tenien una prèdica i un ressò reduïts. De fet, em recordo a mi mateixa aquell matí de novem­bre del 2006, enso­nyada i enfre­do­rida, pen­sant per dins que alguns lemes de la pro­testa eren exa­ge­rats i tòpics. Ara he recu­pe­rat la crònica que vaig escriure i he enro­git davant l'ordi­na­dor. Aquell 11 de novem­bre del 2006 als car­rers de Sants es veien pan­car­tes com ara “Espe­cu­lació = crim orga­nit­zat”, “Derecho a techo”, “El futur no cap al meu pis”, “Com­pro vides, venc hipo­te­ques” o “Des­hi­po­teca la teva vida, desa­llot­gem el Mafia's Point”. La rea­li­tat ha pas­sat per sobre i ha superat de molt les pit­jors pre­vi­si­ons dels ente­sos i desen­te­sos. El més curiós del cas és que els ente­sos seguei­xen fent com si no hagués pas­sat res, com si no vol­gues­sin enten­dre res.

Aquests dies torna a haver-hi el Bar­ce­lona Mee­ting Point, con­ver­tit, després del nau­fragi, en una patètica sub­hasta de miques i pegats de país per mal­ven­dre. Després de tot, la seva prin­ci­pal reacció ha estat col·locar totxo a inver­sors rus­sos i xine­sos i des­fer-se a preu de saldo de les pro­mo­ci­ons que per­ta­nyen al banc dolent, creat, cal recor­dar-ho, gràcies a les misèries de l'estafa finan­cera. Si aquests dies veuen més eclip­sat del compte el cel de Bar­ce­lona no se n'estra­nyin: són els vol­tors –fons inter­na­ci­o­nals a la recerca de gan­gues immo­biliàries– que pico­te­gen sobre el Mee­ting Point. La pan­carta que encapçalava aque­lla mani­fes­tació de fa set anys deia: “Es riuen de nosal­tres a la cara”. No sé veure què ha can­viat.