Opinió

LA GALERIA

Recordant la Carme

Darrere d'un gran home, hi ha una gran dona. És el cas de la Carme Rebollo

El 17 d'octu­bre pas­sat va morir la Carme Rebo­llo i Tibau, esposa de l'escrip­tor llo­re­tenc Esteve Fàbre­gas i Barri, i fou enter­rada el dis­sabte dia 19. Em dol que, per com­pro­mi­sos con­trets ante­ri­or­ment, em tro­bava a Andorra i no em va ser pos­si­ble acom­pa­nyar les des­pu­lles de la dona del qui fou, en alguns aspec­tes, un mes­tre meu. L'Esteve va morir l'any 1999. La Carme ha mort catorze anys més tard, als 92 d'edat, després d'una llarga i entre­gada vida, per la qual mereix un agraït record. L'Esteve Fàbre­gas és l'home que va escriure els pri­mers lli­bres monogràfics dedi­cats a Llo­ret i a la marina vuit­cen­tista i a mol­tes altres coses, i que va impul­sar mol­tes acti­vi­tats cul­tu­rals per fer sobre­sor­tir Llo­ret. Però diuen que dar­rere d'un gran home hi ha sem­pre una gran dona. I aquest és el paper que va jugar, em sem­bla, la Carme Rebo­llo i Tibau, que ara ens ha dei­xat. L'Esteve Fàbre­gas va tenir de petit una paràlisi infan­til que li va dei­xar greu­ment afec­tada una cama i que va limi­tar molt el seu des­ple­ga­ment vital. La Carme va ser la seva ajuda cons­tant. Quan ana­ves a veure l'Este­vet –que era tal com l'ano­menàvem a Llo­ret– qui t'introduïa al seu des­patx, qui por­tava el lli­bre o el docu­ment que fal­tava, qui t'acom­pa­nyava a la porta, a la sor­tida, era inde­fec­ti­ble­ment la Carme, una Carme que es que­dava dis­cre­ta­ment a l'avant­sala, per si calia alguna cosa, i que l'Esteve cri­dava amb un accent pecu­liar, fent vibrar la erra del nom amb un èmfasi espe­cial. La Carme va viure sem­pre a remolc de l'horari del seu home lle­tra­fe­rit, que era un anàrquic con­su­mat. Es lle­vava tard, dinava a les cinc o a les sis de la tarda, sopava quan volia i anava al llit a les peti­tes. La Carme ho aguan­tava estoi­ca­ment, con­vençuda que col·labo­rava en una feina digna. A vega­des, la seva col·labo­ració anava més enllà i tot. Quan l'any 1989 va aparèixer el lli­bre La cul­tura tra­di­ci­o­nal i el par­lar de Llo­ret, un lli­bre magnífic on s'aple­guen cançons, entre­te­ni­ments, cre­en­ces reli­gi­o­ses i pro­fa­nes, mane­res de cui­nar, dan­ses, fes­tes, vida par­ro­quial, goigs, jocs, lle­gen­des, fets espe­ci­als, remeis, renoms, expres­si­ons, tra­va­llengües i el voca­bu­lari d'ús exclu­siu a Llo­ret, part de la feina de reco­pi­lació paci­ent l'havia fet la Carme i així li fou reco­ne­gut fent cons­tar el seu nom al cos­tat del marit. Paci­ent, callada, va anar fent. Els dar­rers temps va que­dar acla­pa­rada per una mena de demència senil que la tenia allu­nyada del bé i del mal i que, quan la vèiem, ens pri­vava, pie­to­sa­ment, de dir-li res. Que el des­cans etern li sigui el premi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia