La caixa de dos panys

Penso en Edward Snow­den: va estar dos anys tre­ba­llant per la CIA fins que van sos­pi­tar i el van arra­co­nar. Tal com ha expli­cat ell mateix, va accep­tar una feina en una empresa que la CIA sub­con­trac­tava només per poder acce­dir als ordi­na­dors i poder demos­trar que la CIA està espi­ant a tot­hom. Tot just ara ho ha des­co­bert la Merkel. I, amb la Merkel, els estats sub­si­di­a­ris com el dels espa­nyols. Hauríem de pre­gun­tar-nos, però, per què han vol­gut fer-nos creure que no ho han des­co­bert fins ara. De debò no s'ima­gi­na­ven que, per defen­sar els seus interes­sos, el poder, quan pot, espia a tot­hom? Jo vaig néixer en un muni­cipi que, per raons que no vénen al cas, va divi­dir el seu con­sell muni­ci­pal en dos, el dels vila­tans i el dels page­sos. Guar­da­ven els docu­ments en una sola caixa. Com que uns no es fia­ven dels altres, van fer posar-hi dos panys. No es podia obrir la caixa sense les dues claus. Natu­ral­ment, cada con­sell en tenia una. I la cosa va fun­ci­o­nar fins al 1714, quan un Borbó va impo­sar a Cata­lu­nya i a la Bis­bal, el meu muni­cipi, les lleis espa­nyo­les dels cas­te­llans. Torno als espies. A mi em sem­bla que no hem d'enga­nyar ni ser inge­nus. Pot­ser el més llest de tots els men­ti­ders ha estat un minis­tre ale­many que va dir, fa uns dies, que “no està bé espiar-se entre amics”. Però en el segle XVI els del meu poble ja eren més llargs. Sabien que, fins i tot entre amics, era millor que cada con­sell tingués una de les claus.

I ara penso en aquells que defen­sen una ter­cera via per al que diuen que és l'encaix de Cata­lu­nya a Espa­nya. De debò cre­uen que tot ple­gat és només una qüestió de diàleg entre dos inter­lo­cu­tors benin­ten­ci­o­nats, sense interes­sos pro­pis? D'interes­sos en té tot­hom. Per què no fem com els del meu poble? Orga­nit­zem el referèndum, votem i, si gua­nya la inde­pendència, par­lem amb els de l'Estat veí d'igual a igual. Si ens fan una bona oferta, ens enten­drem. I tri­a­rem lliu­re­ment. Entre­tant, només cal vigi­lar els espies.