El concordat

Fa una set­mana tenia lloc al Cen­tre Cul­tu­ral Blan­querna, de Madrid, un acte, orga­nit­zat per Amesde, que volia recor­dar què havia sig­ni­fi­cat, ara fa mig segle, Cua­der­nos para el Diálogo. Una publi­cació, per cert, amb edi­to­rial ados­sada (Edi­cusa), amb nota­ble presència cata­lana, entre els seus col·labo­ra­dors i entre els seus des­ti­na­ta­ris. I és que el 1973, si el 23% dels pro­duc­tes edi­to­ri­als de Cua­der­nos ana­ven a parar a Madrid, i l'11% a Euskadi, un 20% eren com­prats a Bar­ce­lona. L'edició bilingüe de La pell de brau de Sal­va­dor Espriu --que el 21 d'aquest novem­bre serà can­tat per Rai­mon al Círculo de Bellas Artes– va ser un dels èxits edi­to­ri­als del segell que havia posat en marxa l'exmi­nis­tre fran­quista Joaquín Ruiz-Giménez.

La inter­venció més sug­ge­ri­dora de l'acte va ser la del teòleg de la teo­lo­gia de l'alli­be­ra­ment, el pro­fes­sor de la Uni­ver­si­dad Car­los III, Juan José Tamayo. Perquè ens recor­dava que Cua­der­nos nai­xia en ple Con­cili Vaticà II, sota l'empenta del papa Joan XXIII. I que la doc­trina con­ci­liar inva­li­dava les bases d'un indigne con­cor­dat vati­ca­no­fran­quista. Con­cor­dat que, si hau­ria d'haver estat con­si­de­rat nul de ple dret amb l'apro­vació, el desem­bre de 1978, de la Cons­ti­tución Española, el 3 de gener de 1979 rea­pa­rei­xia adap­tat a la nova situ­ació política d'aquell gui­ri­gall polític ano­me­nat España. Tan poc cos­tava, en dies de “fum, fum, fum” i de les dotze cam­pa­na­des al Reloj de la Puerta del Sol, segres­tar el futur d'un país amb la reno­vació d'un con­cor­dat, redac­tat sota el signe del Cau­di­llo de España por la gra­cia de Dios?

Lle­geixo que en la tro­bada pro­gramàtica del PSOE a Madrid, del dar­rer cap de set­mana, es tor­nava a par­lar del con­cor­dat. Si els papers no em men­tei­xen, crec que el PSOE ha manat molts anys a l'estesa Pell de Brau. No va tenir temps, ni majo­ries qua­li­fi­ca­des, per posar en marxa la can­cel·lació del con­cor­dat, que ara invo­quen, entre d'altres, els minis­tres Wert i Gallardón, per per­pe­trar polítiques reac­cionàries? Al seu assaig de 1970 L'Estat i les esglésies per sepa­rat, el poeta, però jesuïta, tar­ra­goní Ramon Comas (1935-1978) venia a dir que aviat el seu lli­bre resul­ta­ria anacrònic perquè encara par­lava de la neces­si­tat de posar fi al con­cor­dat. Llàstima que l'excel·lent poeta fos tan mal pro­feta!