Tres dies

La tra­mun­tana és un vent que ve del nord, fred, vio­lent, per­tor­ba­dor. Un vent al qual els poe­tes han pido­lat mol­tes vega­des clemència: “Senyor, empa­reu la closa i el sem­brat / –dema­nava Fages de Cli­ment– i mesu­reu la tra­mun­tana justa / que eixu­gui l'herba i no ens espolsi el blat.” I Ausiàs March can­tava “fent humils precs al vent tra­mun­ta­nal”, abans de començar un viatge amb grans perills per anar a bus­car la seva esti­mada. Però, com llui­tar con­tra el mar que el vent fa embra­vir? Alguns nar­ra­dors estran­gers s'han sen­tit petits, espo­ru­guits i impo­tents quan han sen­tit bufar de veri­tat aquest vent tan tenaç. Bohu­mil Hra­bal, el 1993, que va ser a Cadaqués, va escriure: “La tra­mun­tana es llançava sobre la casa i jo espe­rava hor­ro­rit­zat que en qual­se­vol moment es tren­ques­sin les parets... Seguíem par­lant, flui­xet... Em van dir que aquests atacs duren tres dies i que els qui tenen els ner­vis a flor de pell s'aca­ben suïcidant...” Més cone­gut és el conte de Gabriel García Márquez que es titula Tra­mon­tana i que parla d'un epi­sodi de tra­mun­tana que va viure també a Cadaqués com de “tres dies de penitència”: “Enton­ces empezó el viento –escriu–. Pri­mero en ráfagas espa­ci­a­das cada vez más fre­cu­en­tes, hasta que una se quedó inmóvil, sin una pausa, sin un ali­vio, con una inten­si­dad y una sevi­cia que tenía algo de sobre­na­tu­ral.”

Tres dies. No es pot fer res. Només espe­rar que, de la mateixa manera que ha començat, el vent s'aturi. Quan la tra­mun­tana deixa de bufar, un gran silenci sem­blant a la mort ho omple tot. Però que pari no depèn de tu. Ni de mi. No depèn de ningú. Ave­sats com estem a poder-ho tot –som déus petits– ens sem­bla humi­li­ant i injust el joc de la natu­ra­lesa, que ens recorda que som més febles del que ens sem­bla. Final­ment, l'endemà pas­sat d'haver començat –és a dir, al cap de tres dies–, el vent que bufava a Colo­mers, a Vilo­priu, a Foixà... va anar amai­nant fins que es va atu­rar del tot. Només ales­ho­res el foc es va poder donar per extin­git.