Sabates

Un paio impu­tat per delic­tes d'apro­pi­ació inde­guda, fal­se­dat comp­ta­ble i admi­nis­tració des­lle­ial és cri­dat a decla­rar en una comissió d'un par­la­ment. Hi entra agom­bo­lat pels del seu par­tit. Aquesta comissió inves­tiga la gestió de les cai­xes i els bancs del país durant la crisi. Com totes aques­tes comis­si­ons, neix con­dem­nada al fracàs: espec­ta­cle i soroll per no res, perquè no hi ha volun­tat d'acla­rir res. Fa temps em va tocar cobrir una comissió a Bar­ce­lona sobre la gestió de l'ope­ració de l'hotel del Palau de la Música. Alguna con­clusió? Gai­rebé tan­tes com en aquesta.

Però d'on ve l'espec­ta­cle lamen­ta­ble? Mirem el vídeo d'onze minuts en què el paio con­testa a les pre­gun­tes que li fa un dipu­tat: l'indi­vidu impu­tat no li mira a la cara, sovint no res­pon, no dóna cap mena d'expli­cació, que és el sen­tit que hau­ria de tenir una comissió par­la­mentària. S'hi pixa a sobre, a sobre de tot el Par­la­ment del país, a sobre de tots els ciu­ta­dans esta­fats pel banc que aquest paio ha pre­si­dit, però com que no es treu la tita ni l'enar­bora, no ens hi fixem. No passa res. “Això ja ho he con­tes­tat”, “ja ho he expli­cat”, “ho té deta­llat a la meva com­pa­rei­xença par­la­mentària”, “no tinc res a afe­gir-hi”, “hi havia un comitè de ris­cos que apro­vava els crèdits, que jo no pre­si­dia”... Quan diu alguna cosa simi­lar a una res­posta és una espol­sada tan grui­xuda, que ningú diria que hagi estat pre­si­dent d'un banc –enfon­sat gràcies a la seva nefasta gestió, entre d'altres, i sal­vat després amb diners públics– o que hagi estat al cap­da­vant del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal. En tot cas, això només ho pot haver covat un país on el pacte entre lle­pa­cu­lisme i curt­de­gam­ba­lisme, que rima amb endo­llisme i fran­quisme, fun­ci­ona a cor què vols, a tot arreu, tot el sant dia. I aquest mateix paio encara es riu d'una xifra de des­no­nats que dóna el seu inter­lo­cu­tor, sense que li doni la gana d'acla­rir-la. I després de tot això, ales­ho­res només ens fixem en una sabata. Vostès deci­di­ran què fan amb la seva.