Acatar i anar-se'n

Podria ser que el PSC hagués arri­bat a l'acla­ri­ment de les seves actu­als cir­cumstàncies històriques i de les res­pon­sa­bi­li­tats que ha d'assu­mir en un moment tan deli­cat com aquest. Podria ser que fos així, però haurà arri­bat a aquesta defi­nició última a través d'uns meca­nis­mes que es poden qua­li­fi­car de mol­tes mane­res, però que no han estat pla­ners sinó enre­ves­sats i difícils d'enten­dre. El secre­tari d'acció política, Anto­nio Balmón, ha anun­ciat la immi­nent con­vo­catòria d'un con­sell naci­o­nal que fixarà amb nete­dat la posició del par­tit en relació amb el dret a deci­dir: “El que s'hi deci­deixi s'haurà d'aca­tar, i no és cap amenaça.” És a dir: ho és. Que ningú no tin­gui la temp­tació, un cop dibui­xada, per­fi­lada nítida­ment la nova estratègia soci­a­lista, que ningú no pensi en l'aven­tura de votar en con­tra del que hagi deci­dit la cúpula actual, perquè suposo que ningú no dubta que les con­cre­ci­ons del con­sell naci­o­nal ani­ran en la línia avançada després de l'aplau­di­ment domi­ni­cal i emo­tiu del PSOE. És a dir, des­mar­car-se de la ini­ci­a­tiva de les for­ces que havien subs­crit el 13 de març la “pos­si­bi­li­tat de cele­bració d'una con­sulta” i optar per no dur al Congrés dels Dipu­tats la idea d'aco­llir-se a l'arti­cle 150.2 de la Cons­ti­tució per fer el referèndum, “un meca­nisme legal que des del PSC cre­iem que podria faci­li­tar una de les pos­si­bles solu­ci­ons al pro­blema”.

M'he begut l'ente­ni­ment? M'he equi­vo­cat? No. El PSC, que rebutja la cita al Congrés, resulta que defensa l'opció de la trans­ferència de sobi­ra­nia en l'argu­men­tari que ha fet públic per jus­ti­fi­car el seu canvi de rumb. Quin pro­blema hi ha doncs? Que abans d'acu­dir al Congrés, con­vin­dria esta­blir un diàleg amb el govern espa­nyol, tot i que “no hi ha volun­tat política per faci­li­tar una con­sulta, això ja ho sabem”. També és tex­tual. En què que­dem, doncs? Quin és el camí que hem de recórrer? Lle­gida i ana­lit­zada, la jus­ti­fi­cació del PSC és, com a mínim, con­fusa. Ser­virà perquè s'acla­rei­xin i ens acla­rim, com he dit abans? No ho crec. O sí. Ser­virà per saber qui acata i qui se'n va.