Opinió

Festival d'emocions

Fins i tot els cors més durs s'esto­va­ren davant el ric­tus de Pere Navarro ofe­gant la lla­gri­meta de l'emoció des­fer­mada. Tot el pati­ment de temps de vaques magres i de traïdories de com­panys de trin­xera tenia la recom­pensa dels aplau­di­ments dels ger­mans soci­a­lis­tes espa­nyols que pro­cla­ma­ven que ell, en “Pera”, era un dels seus. Arros­se­gats per la força dels que han tor­nat, de la mà d'un Rubal­caba tele­di­ri­git per l'ambició de Susana Díaz, els soci­a­lis­tes cata­lans han tor­nat a la cleda, si és que l'aban­do­na­ren algun dia, i el fes­ti­val d'emo­ci­ons només és com­pa­ra­ble a la bíblica des­cripció del fill pròdig. La dele­gació del PSC tor­nava de Madrid ben con­vençuda que el futur és seu i recu­pe­ra­ran el tremp del soci­a­lisme mili­tant a Cata­lu­nya. Amb tot, la rea­li­tat és tos­suda i els som­nis duren el que duren. Ins­tal·lats a Cata­lu­nya, els ger­mans petits del PSOE tenen el dret a deci­dir com una pedra dins la sabata. Per enèsima vegada han de triar entre la fide­li­tat al país o l'exigència de l'ortodòxia recla­mada des de les Espa­nyes. Pre­so­ners de les pròpies con­tra­dic­ci­ons, cada vegada dub­ten més de poder man­te­nir al mateix sac les dues ànimes que, fins fa poc, eren un potent exem­ple de con­vivència. I aquell mateix fan­tasma que el 1981 va esmi­co­lar el poderós PSUC en mil bocins, ara es dis­posa a embol­ca­llar amb el seu llençol les misèries d'un par­tit en hores bai­xes.

Avui, el Con­sell Naci­o­nal del PSC està reu­nit per deci­dir la ruta que cal seguir en el procés obert per la ciu­ta­da­nia, en el qual les inde­fi­ni­ci­ons són impos­si­bles. Mal­grat que els par­ti­da­ris de la fide­li­tat a les direc­tius de Madrid poden ser majo­ri­ta­ris al con­sell, el sen­ti­ment cata­la­nista i de per­ti­nença al país és molt fort entre la militància. Les dues ànimes del soci­a­lisme, més des­pu­lla­des que mai, han d'afron­tar la seva rea­li­tat i reconèixer que pot­ser més val un bon divorci que una mala con­vivència. El camí és cos­te­rut i tot pot aca­bar amb el tren­ca­ment de la vai­xe­lla, que, per demés, ja no ser­veix per men­jar a la mateixa taula. Aquesta vegada el ric­tus de Navarro pot ser dolorós i les emo­ci­ons gens fes­ti­ves.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia