Zapruder

Abra­ham Zapru­der era un sas­tre de senyo­res de Dallas, Texas. Un dia de l'any 1962 va com­prar-se una càmera Bell & Howell, model 414 PD súper 8 sèrie Zoo­ma­tic “Direc­tor”. El 22 de novem­bre de 1963 va enfi­lar-se en un petit mur d'Elm Street (Dallas) espe­rant amb la seva càmera que el cotxe des­ca­po­ta­ble del pre­si­dent Ken­nedy passés pel car­rer. La seva secretària li aguan­tava les càmeres quan ell va fil­mar una pel·lícula de 26 segons, 428 foto­gra­mes, en què atra­pava el moment de la mort de Ken­nedy. De la pel·lícula en va fer tres còpies, dues per als ser­veis de segu­re­tat i una altra, una còpia per­so­nal que va ven­dre a Life Maga­zine per 150.000 dòlars.

Amb els anys aquesta pel·lícula ama­teur, l'única que mos­tra el moment dels dos impac­tes de bala en el cos de JFK, ha pas­sat de ser una prova fona­men­tal per a tota la inves­ti­gació –i la con­següent teo­ria de la cons­pi­ració– sobre Ken­nedy, a con­ver­tir-se en una pel·lícula que qüesti­ona el paper de la imatge ama­teur com a font periodística, docu­ment i com a arxiu. Men­tre la majo­ria de càmeres de tele­visió espe­ra­ven al saló de con­ven­ci­ons on havia de tenir lloc el dinar ofi­cial, un ciu­tadà va uti­lit­zar la seva petita càmera ama­teur per tenir un record per­so­nal de la visita del pre­si­dent a la seva ciu­tat. Les imat­ges que va cap­tu­rar varen mos­trar allò que la tele­visió no va poder fer: ser en el lloc de l'atemp­tat. Era el pri­mer cop que una imatge domèstica de petit for­mat es con­ver­tia en docu­ment històric de gran interès.

El film Zapru­der ha obert les por­tes cap a una nova manera d'enten­dre la relació entre la imatge ama­teur i la pro­fes­si­o­nal. Durant molts anys, mal­grat la seva existència era molt clar que la bar­rera entre imat­ges nobles de qua­li­tat i imat­ges inno­bles fil­ma­des en for­mat domèstic era infran­que­ja­ble. Avui en dia, s'ha produït un canvi radi­cal. Alguns dels prin­ci­pals esde­ve­ni­ments polítics i soci­als dels dar­rers anys no han parat de recórrer al valor docu­men­tal de les imat­ges cap­tu­ra­des en petit for­mat. Les mani­fes­ta­ci­ons de la plaça Tah­rir l'any 2011 varen con­ver­tir-se en un pas fona­men­tal. Els cor­res­pon­sals de premsa infor­ma­ven des dels seus mira­dors sobre què pas­sava a la plaça, men­tre les imat­ges cap­tu­ra­des per mòbils o vídeos domèstics ens mos­tra­ven la rea­li­tat sub­jec­tiva. Entre la imatge Zapru­der i el pre­sent s'ha produït un canvi radi­cal. Als anys sei­xanta, la uto­pia de la infor­mació volia con­ver­tir el món en una imatge, avui en dia les imat­ges ama­teurs qüesti­o­nen el paper de la imatge pro­fes­si­o­nal i tot el món s'ha con­ver­tit en un espai en què totes les sub­jec­ti­vi­tats i punts de vista es sobre­po­sen.