de set en set
Prostitutes
Les multes per prohibir la prostitució als carrers de Lleida no ha eradicat aquesta activitat. Resulta evident tot caminant per determinats carrers de la ciutat, però unes professores de dret penal de la Universitat de Lleida i de la Rovira i Virgili ho han mesurat científicament. La investigació de les professores Villacampa i Torres conclou que la prostitució a Lleida s'ha mantingut inalterable i l'ordenança només ha provocat que la negociació amb els clients es faci amb més rapidesa al carrer o, fins i tot, donant-hi veus des dels balcons.
L'estudi ha enquestat 79 dones que exercien el 2011 a Lleida, i vint van ser seleccionades per aprofundir en la recerca. Cap no va deixar l'activitat, ni van millorar les condicions en què exercien. Cinc van ser multades, i només una va rebre trucades d'una assistent social per fer seguiment del seu cas. L'ordenança ni tan sols ha servit per espantar els clients. Segons les prostitutes, la clientela ha baixat perquè els usuaris tenen menys diners a la butxaca, i no pas per por de la Guàrdia Urbana. La conclusió de les investigadores és que l'ordenança ha quedat en paper mullat i que per eradicar la prostitució no serveixen les mesures prohibicionistes que no ofereixen alternatives. Ningú no esperava cap miracle: la gestió de les ciutats no és cosa fàcil. Ni a Nova York, ni a Barcelona, ni a Lleida. Però precisament per això no serveixen les mesures simplistes i d'oportunisme mediàtic que no arriben a l'essència del cas, ja sigui la prostitució de carreró, el burca que anul·la les dones o el botellón alcohòlic dels joves. Poca cosa pot fer una ordenança quan un problema habita en el fons de les consciències, en situacions personals desesperades o en pràctiques socials fermament esteses. Potser una ordenança estrella dóna vots al polític de torn i satisfà el grup mediàtic que l'ha instigat, però al cap del temps els problemes segueixen on eren: totes les societats tenen els seus portals foscos i allà no s'hi arriba legislant a cop de titular.
