L'aigua de Blanes

Els llo­re­tencs ano­menàvem així el pres­tigiós cava que es fabri­cava a la veïna població: el Mont­fer­rant. És curiós que a Bla­nes i a Tossa, en èpoques pas­sa­des, els vins escu­mo­sos van fer-hi apa­rició molt més aviat que en altres con­tra­des avui famo­ses per aques­tes explo­ta­ci­ons vinícoles. A Tossa, les pri­me­res caves, cre­a­des per Jaume-Esteve Llach Abellí, van començar a fun­ci­o­nar el 1808 i van durar fins al final de la Guerra Civil (1936-39). Res­pecte a Bla­nes, l'his­to­ri­a­dor Jesús Crous Collell asse­gura que el Mont­fer­rant era la pri­mera empresa que va fabri­car xam­pany a Espa­nya. El seu cre­a­dor, el metge i enòleg Agustí Vila­ret i Massó, l'any 1850, pre­sen­tava a Madrid la seva pro­ducció com a objecte d'estudi. Després va començar a gua­nyar meda­lles a les expo­si­ci­ons on va donar a conèixer el pro­ducte (Bar­ce­lona, 1872; Filadèlfia, 1876; París, 1878 i 1885...). En un moment deter­mi­nat es va ven­dre l'empresa als senyors Demissy i Miquel, que van con­ti­nuar el negoci. Demissy va impor­tar maquinària fran­cesa i apro­fi­ta­ven els raïms collits a les vinyes de Bla­nes, Llo­ret i Tossa. Després se'n va haver de com­prar a fora. Un tècnic impor­tat de la mateixa Xam­pa­nya, el Sr. Rodolf Bour­lon, va diri­gir l'empresa fins a 1939, quan el va suc­ceir el seu fill René. Quan aquest es va jubi­lar, el va subs­ti­tuir el bla­nenc Ama­dor Solà. Pre­ci­sa­ment fa pocs dies em van faci­li­tar un exem­plar de la revista Sin­di­cal, de 1911, por­ta­veu dels sin­di­cats agrícoles de Bla­nes, Llo­ret i Mal­grat. L'anunci que des­taca a pri­mera pàgina diu: “Xam­panys selec­tes Mont Fer­rant, Demissy Miquel i Cia., Gran Premi en l'Expo­sició His­pano-fran­cesa de Sara­gossa. Bla­nes (Girona).” Ara, però, la marca Mont-Fer­rant, que dar­re­ra­ment era pro­pi­e­tat del grup Agro­a­li­men, ha estat com­prada pels fabri­cants del Par­xet, la família Raventós. Les caves bla­nen­ques han estat bui­da­des total­ment i la pro­ducció s'ha tras­lla­dat a un altre lloc. A Bla­nes no s'hi fa res. Els cli­ents hem rebut una ama­ble cir­cu­lar dels nous pro­pi­e­ta­ris ofe­rint-nos el tra­di­ci­o­nal cava per a les pro­pe­res fes­tes i pon­de­rant la seva qua­li­tat i, no cal dir-ho, la seva anti­gui­tat. Tots, però, hem que­dat dece­buts que la pro­ducció no s'hagi pogut seguir fent ren­di­ble en el marc carac­terístic on va néixer. Anar-hi a bus­car-ne unes quan­tes ampo­lles quan ens abe­llia era com un ritual. Més lluny no hi ani­rem pas. Com diu l'alcalde de Bla­nes, Josep Marigó, ja no ens sen­ti­rem incli­nats a con­su­mir-ne, davant d'aquest tras­llat que, ini­ci­al­ment, s'havia asse­gu­rat que no es pro­dui­ria. I és una llàstima.