Gràcies

Ara fa més de tres anys començava aquesta meva aven­tura com a colum­nista d'aquest diari. L'ales­ho­res res­pon­sa­ble d'opinió, el Jordi Grau, em tru­cava per telèfon i em va ofe­rir la pos­si­bi­li­tat set­ma­nal de dei­xar anar idees, pen­sa­ments, opi­ni­ons que em per­me­tien obrir una fines­tra esti­mu­lant i agraïda en un exer­cici pla­ent i poc prac­ti­cat, el de l'escrip­tura.

Un seguit de colum­nes que m'han permès apren­dre molt de molta gent, llançar-me a la pràctica d'un regis­tre que no és el meu hàbitat natu­ral, però que m'ha rega­lat moments esti­mu­lants. Situ­a­ci­ons al car­rer amb per­so­nes que lle­gien les meves parau­les aquí al diari, i em comen­ta­ven què els havia sem­blat. Comen­ta­ris gene­ral­ment gene­ro­sos, perquè la gent n'és, de gene­rosa. Com n'han estat els res­pon­sa­bles del diari durant tants mesos, amb les meves pro­pos­tes.

I ara em diuen que aquesta serà la meva dar­rera pen­sada en aquesta fines­tra. I jo, que he gau­dit moltíssim de poder-ho fer fins ara, només puc donar-los les gràcies. Perquè sé que el moment és massa com­pli­cat. Perquè el fona­men­tal és man­te­nir un mínim d'estruc­tura sòlida per ofe­rir un pro­ducte com­pe­tent i neces­sari per al procés que hem deci­dit empren­dre. I maldo i apro­fito aques­tes dar­re­res línies per ani­mar-vos a seguir apos­tant com a soci­e­tat crítica, a gas­tar poc més d'un euro al dia per man­te­nir mit­jans escrits que ens expli­quin la rea­li­tat amb ulls d'aquí. I desitjo tota la sort del món a aquest diari que ha apos­tat pel país, per la nos­tra llen­gua i els nos­tres valors. I una llarga vida pro­fes­si­o­nal en aquest esce­nari als molts pro­fes­si­o­nals que hi tre­ba­llen.

Gràcies, enda­vant, i molta sort. Ara em miraré la vos­tra feina molt més rela­xada, sense la pressa de cada dime­cres a la tarda d'aca­bar i enviar l'arti­cle. Con­vençuda que neces­si­tem pla­ta­for­mes com la pla­ta­forma des de la qual llui­teu cada dia a El Punt Avui.