Cobrar els rescats de muntanya

La fina­li­tat que per­se­gueix el nou decret de la Gene­ra­li­tat que per­metrà cobrar els res­cats de mun­ta­nya que siguin fruit d'una negligència és i ha de ser del tot com­par­tida no només per la població en gene­ral sinó per les agru­pa­ci­ons excur­si­o­nis­tes per a les quals pot tenir més incidència. És bo i neces­sari que l'admi­nis­tració, que ens repre­senta a tots, es doti d'ins­tru­ments de pro­tecció con­tra els fraus i els abu­sos, i en aquest sen­tit sem­bla lògic que una per­sona que fa mobi­lit­zar els ser­veis d'emergència sense motiu o després d'haver comès una imprudència que es podia evi­tar es faci càrrec del cost del res­cat. El que sorprèn és que això fins ara no es pogués fer, entre altres coses perquè con­tra algú que comet una imprudència tan evi­dent i fins i tot posant en perill la vida dels equips de res­cat s'hau­rien de poder empren­dre acci­ons judi­ci­als i l'admi­nis­tració podria recla­mar-ne els cos­tos per aquesta via. Si el decret que entrarà en vigor al novem­bre cer­ta­ment tindrà una incidència resi­dual, tal com reco­neix la mateixa direcció gene­ral d'Extinció d'Incen­dis i Sal­va­ments, ales­ho­res pot­ser s'hau­ria pogut estal­viar, però ara que ja està fet segur que no farà nosa.