Opinió

Això va de debò?

Diguem, doncs, al país: sí, això va de debò. Fem-ho possible i creïble

Després de les xer­ra­des, dinars i sopars polítics que he fet les dar­re­res set­ma­nes, he pogut com­pro­var que sem­pre em fan una mateixa pre­gunta: això va de debò?

La bona gent del país que ha llui­tat com a mili­tant de base dels par­tits, des del món pro­fes­si­o­nal o des de la soci­e­tat civil i la que va vibrar l'Onze de Setem­bre pas­sat, la que va for­mar part de la Via Cata­lana amb tota la família, està ara molt il·lusi­o­nada. I no per una pas­ta­naga de l'Estat, per un Esta­tut, per una uto­pia fede­ral o con­fe­de­ral, sinó que la il·lusió és la d'esde­ve­nir un país nor­mal, com molt bé va expres­sar Òmnium Cul­tu­ral.

Ja no es tracta de peix al cove, d'un bon o mal acord, de més o menys diners... Es tracta de dig­ni­tat naci­o­nal, de sen­ti­ments, del dret dels cata­lans a ésser, a tenir una nació estat com tot­hom, i de par­ti­ci­par com a cata­lans en la cons­trucció d'una nació lliure sense mai més depen­dre d'aquells qui diuen tenir dret sobre nosal­tres. I cons­truir una inde­pendència del segle XXI per cons­truir una Europa forta, amb els seus valors soci­als i de progrés. I fer tots ple­gats un món millor. I també, evi­dent­ment, per ser bons veïns amb Espa­nya i França, amb els quals segur que farem mol­tes coses, i afron­ta­rem també molts ris­cos de manera con­junta.

I tot això ho volem acon­se­guir exe­cu­tant i exer­cint el dret democràtic fona­men­tal de votar per deci­dir. La majo­ria social sobi­ra­nista ha fet un pas enda­vant, aquest històric 12 de desem­bre, i han sigut cons­ci­ents de l'excep­ci­o­na­li­tat de l'hora que estem vivint. Vivim un moment de sumar, d'uni­tat naci­o­nal, per tal d'afron­tar-nos a un Estat i a la seva quinta columna a Cata­lu­nya que, jun­ta­ment amb les cla­ve­gue­res, volen des­truir i fer des­car­ri­lar el procés sobi­ra­nista.

A més, la gent més sen­si­bi­lit­zada veu, asto­rada, com les ofen­si­ves en con­tra de les nos­tres estruc­tu­res d'estat –ense­nya­ment, llen­gua, mit­jans de comu­ni­cació, poli­cia, ins­ti­tu­ci­ons pròpies o la nos­tra pro­jecció exte­rior, jun­ta­ment amb l'ofec econòmic– tenen una res­posta poc con­tun­dent per part de la nos­tra classe política i les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons. I si a tot ple­gat hi afe­gim la feblesa i la inde­cisió de crear i con­so­li­dar noves estruc­tu­res d'estat per al dia de després, la pre­gunta sem­pre és la mateixa: això va de debò?

Jo sem­pre res­ponc la pre­gunta amb una expli­cació sobre les difi­cul­tats de tot tipus que patei­xen les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons. Tres-cents anys sense eines d'estat han creat entre els nos­tres diri­gents i també entre els mit­jans de comu­ni­cació, etc., una manca de consciència i de sen­tit d'estat.

Ara, presa la decisió de la pre­gunta i la data de la con­sulta, que repre­senta el gest polític més impor­tant dels últims 300 anys, les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes han de convèncer amb fets, ja que ens hi juguem massa. I els ciu­ta­dans hem d'apor­tar fer­mesa, dis­ci­plina i resistència, així com el mateix sen­tit d'estat que tenen els espa­nyols, amb els quals ens con­fron­ta­rem democràtica­ment; o així ho espe­rem.

Cons­truïm, doncs, una estratègia clara, unes estruc­tu­res d'estat fer­mes, un nou govern amb dones i homes que tin­guin les teu­la­des trans­pa­rents, deci­dits i refe­rents. Perquè neces­si­ta­rem molta for­ta­lesa. La inde­pendència no vindrà d'un dia per l'altre: no somiem. No ens des­per­ta­rem un dia i serem inde­pen­dents. Cal que tots hi posem el coll i els nos­tres diri­gents en pri­mera línia, com també la nos­tra ins­ti­tució màxima.

ara sí que neces­si­tem els millors pel pas enda­vant més impor­tant de les nos­tres vides. Algu­nes opor­tu­ni­tats pot­ser no es tor­nen a repe­tir. No pot ser que –encara pot­ser amb raó– molts ciu­ta­dans es pre­gun­tin: això va de debò? Ja hem acor­dat la data i la pre­gunta. Anun­ciem ara que, a més de la nos­tra lli­ber­tat naci­o­nal, volem fer també un país nou per a tots els ciu­ta­dans que viuen i tre­ba­llen a Cata­lu­nya, sigui quina sigui la seva pro­cedència o estrat social.

Cata­lu­nya té dret a ser una part d'una nació cata­lana més àmplia que no podem obli­dar en un futur. Diguem, doncs, al país: sí, això va de debò. Fem-ho pos­si­ble i creïble, i el país i la seva majo­ria social seguirà perquè té il·lusió i un gran sen­ti­ment de res­pon­sa­bi­li­tat històrica d'asso­lir la lli­ber­tat. Ara o mai. I tots al dar­rere de les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia