Vigilem, amb l'any nou

Els espies que no es veuen però resulta que hi són con­ti­nu­a­ran mirant-nos amb total impu­ni­tat pel forat del pany del nos­tre ordi­na­dor; la poli­cia gover­na­men­tal ens encer­clarà men­tre assis­tim muts i cap­cots a la pro­pera mani­fes­tació, amb l'amenaça de posar-nos el morrió i les mani­lles empa­rats amb la nova llei de segu­re­tat; de reforç, tin­dran els vigi­lants pri­vats, braç armat de les cor­po­ra­ci­ons que cotit­zen a l'íbex i que a par­tir d'ara podran immo­bi­lit­zar-nos enmig del car­rer cada vegada que l'humor se'ls regiri; una nova llei de vaga arri­barà per mos­trar-nos el camí del cor­ral i el silenci dels anyells; els peri­o­dis­tes per­drem defi­ni­ti­va­ment l'enutjós dret a pre­gun­tar als manai­res i les rodes de premsa seran un record rove­llat; els peris­co­pis cons­ti­tu­ci­o­nals con­ti­nu­a­ran enfo­cats cap a les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons, a punt per picar-nos la cresta i plo­mar-nos les ales si de veri­tat volem aixe­car el vol de la causa cata­lana; i, si encara no estàvem prou vigi­lats, diu que aviat fins i tot vola­ran dro­nes arran de les nos­tres fines­tres amb l'excusa de repar­tir, ràpids, silen­ci­o­sos i efi­ci­ents, encàrrecs a domi­cili.

La vigilància sol ser la coar­tada per­fecta dels règims reac­ci­o­na­ris que desit­gen prémer el ganyot a la sem­pre incòmoda dis­sidència. La res­posta lògica a l'aug­ment dels ins­tru­ments repres­sors hau­ria de ser, és clar, la mul­ti­pli­cació de les pro­tes­tes ciu­ta­da­nes, però, des­gra­ci­a­da­ment, un dels trets prin­ci­pals de la nos­tra soci­e­tat és que està tan cons­ci­en­ci­ada com des­mo­bi­lit­zada. Mai com ara havíem estat tan ben infor­mats dels exces­sos i de les cor­rup­ci­ons come­ses en les esfe­res del poder i mai com ara la reacció col·lec­tiva havia estat tan feble i apa­gada.

Men­tres­tant, els vigi­lants fan des­fi­lar als jut­jats les vícti­mes, no pas el bot­xins, i s'encar­re­guen de man­te­nir lluny de la balança de la Dama cega infan­tes defrau­da­do­res i ban­quers xucla­dors, cap­gi­rant d'aquesta manera l'estat de dret i rebre­gant les lli­ber­tats civils. Quin sen­tit té, si no, veure asse­gut a la ban­queta dels acu­sats el veí d'Olot que va gosar engan­xar un adhe­siu rei­vin­di­ca­tiu en una enti­tat bancària? Qui es pot creure que la coin­cidència de la detenció d'una diri­gent de la PAH amb el desa­llot­ja­ment de Salt sigui una inno­cent casu­a­li­tat? Quina con­fiança podem tenir en res si la balança està tru­cada i la Dama pica l'ullet als que de veri­tat hau­rien d'escal­far la ban­queta?