Sobre caganers

A casa con­ti­nuem fent el pes­se­bre, ni que sigui en versió sim­pli­fi­cada, amb les figu­res essen­ci­als: el nai­xe­ment i el caga­ner de sem­pre, un per­so­natge anònim de l'ima­gi­nari popu­lar. Aquest reper­tori m'està bé, perquè no col·lec­ci­ono figu­res del pes­se­bre. Si estic una mica al cas de les nove­tats d'aquesta tem­po­rada, és per la polèmica que ha gene­rat el caga­ner de la More­neta. Alguns arti­cu­lis­tes afir­men que s'han de fer cari­ca­tu­res de tot, en honor a la rauxa que es con­tra­posa al seny del país (quants tòpics per tren­car el tòpic!). Jo diria, en canvi, que el caga­ner res­pon a una tra­dició esca­tològica vella i repe­ti­tiva i, en cap cas, al con­cepte de rauxa com a impuls del geni i de la força cre­a­tiva i inno­va­dora. Es poden fer caga­ners dels símbols? De moment, a la pàgina web dels fabri­cants de caga­ners hi figu­ren cari­ca­tu­res de polítics inter­na­ci­o­nals, de temes uni­ver­sals, de tra­di­ci­ons nada­len­ques i de ficció. Entre les nove­tats, des­taca la figura de Pau Casals, nous fit­xat­ges del Barça i cam­pi­ons del món com ara Marc Márquez. Ja poden anar pen­sant en un apar­tat per a ban­quers i polítics cor­rup­tes. Tor­nant a la More­neta, he tro­bat per­les com la següent entre els comen­ta­ris que apa­rei­xen a la pàgina d'un diari digi­tal: “No ofe­nen ningú ni ho han fet amb intenció de lucre. Ja n'hi ha prou de cen­sors reli­gi­o­sos Tor­que­mada, puri­tans fica­cu­lle­rada en les nos­tres lli­ber­tats i tota­li­ta­ris de la fe.” Home, se m'acut que, a part del seny i de la rauxa, hi ha un ele­ment clau que va bé saber-se admi­nis­trar: la con­tenció. Con­tenció rela­ci­o­nada amb el nivell edu­ca­tiu bàsic –que inclou el conei­xe­ment de les nor­mes d'accen­tu­ació– i amb els fil­tres que uti­lit­zen els mit­jans de comu­ni­cació a l'hora de publi­car opi­ni­ons. El col·lec­tiu e-Cris­ti­ans faria bé de dei­xar córrer la denúncia con­tra els fabri­cants de caga­ners; tot i això, si bé els símbols cul­tu­rals del país no són into­ca­bles, for­men part de les nos­tres arrels i es merei­xen un tracte espe­cial, com a mínim, un humor intel·ligent i sub­til. Entenc els qui se sen­ten ferits en la sen­si­bi­li­tat, per la vul­ga­ri­tat amb què es trac­ten temes refe­rents a l'espi­ri­tu­a­li­tat, més tenint en compte que la meva àvia, una dona de caràcter serè i tole­rant, era devota de la More­neta. Enriure'ns de nosal­tres matei­xos és lícit i salu­da­ble, però hi ha un punt d'equi­li­bri entre la irre­verència i el sen­tit estètic, al cap­da­vall, una qüestió d'ètica. L'argu­ment de “si no estàs d'acord amb el tot s'hi val, ets un reac­ci­o­nari” és mesquí. Si no hi ha res cen­su­ra­ble, deu ser per covar­dia que segons quins símbols ni es toquen. La con­tenció pot ser una ale­nada d'aire fresc en l'uni­vers de la ridi­cu­lit­zació gro­llera. Hi ha cari­ca­tu­res fàcils, de “Ha, Ha, Ha” ino­fen­siu que gene­ral­ment no impli­quen cap res­posta agres­siva; com a màxim, una sim­ple polèmica com aquesta. Però qui és el guapo que s'atre­veix a crear un aia­tol·là o un Mahoma caga­ner? Pro­ba­ble­ment qui els fabriqués rebria ame­na­ces de mort. Si l'objec­tiu era bus­car per­so­nat­ges que repre­sen­tes­sin el país per com­me­mo­rar el tri­cen­te­nari del 1714, hau­ria estat encer­tat, si s'hi hagués estat a temps, el caga­ner de les dues pre­gun­tes, bicèfal, amb un parell d'inter­ro­ga­ci­ons per cap. I ara que els comer­ci­ants diuen estar espe­rançats perquè pre­ve­uen un lleu­ger aug­ment de les ven­des, ens vin­dria bé un caga­ner de brots verds, com un auguri de ben­vin­guda al futur imme­diat. I és que el tió d'aquest any pro­met.