Opinió

La columna

Periodisme cultural?

El periodisme cultural és una de les víctimes més doloroses de l'oasi català

El peri­o­disme cul­tu­ral és una de les vícti­mes més dolo­ro­ses de l'oasi català. Sense comu­ni­ca­dors que inves­ti­guin com el govern ges­ti­ona els nos­tres recur­sos, serà impos­si­ble vèncer l'opa­ci­tat de les admi­nis­tra­ci­ons cata­la­nes. De valen­tia i pro­fes­si­o­nals ben for­mats per fer-ho en sobren: per això encara em sobta lle­gir algu­nes per­les com “Una coo­pe­ra­tiva en solfa”, arti­cle de Mar Galtés a La Van­guar­dia de diu­menge sobre nous para­dig­mes en gestió musi­cal impul­sats per l'Orques­tra Simfònica del Vallès. Efec­ti­va­ment, tal com afirma l'autora, l'OSV ha estat una de les pri­me­res for­ma­ci­ons del país a imple­men­tar les xar­xes soci­als i els pro­gra­mes d'RSC a la seva gestió quo­ti­di­ana. Però hi sorprèn la indolència de Galtés quan copia parau­les del seu gerent Alberto Sam­pa­blo: “Durant molts anys, aquesta orques­tra som­ni­ava viure de les sub­ven­ci­ons, que amb prou fei­nes rebia, i quasi no sub­sis­tia.” Si la peri­o­dista no s'hagués limi­tat a cal­car sinó a infor­mar-se, podria haver com­pro­vat fàcil­ment que en l'exer­cici 2012/13 l'OSV va rebre 531.000 euros de fons públics, una quan­ti­tat gens menys­pre­a­ble que con­fi­gura el 53% de la dotació que l'ICEC des­tina a for­ma­ci­ons musi­cals esta­bles de Cata­lu­nya i –de fet– que con­forma la par­tida més gran que té cul­tura per a una enti­tat pri­vada. Vista la trampa, la peri­o­dista podria haver qüesti­o­nat si és lícit defi­nir-se com a pri­vat men­tre reps el 27,59% del teu pres­su­post de calé públic o també podria haver inqui­rit els motius pels quals, mal­grat rebre aquesta injecció de capi­tal, l'OSV només genera un 12% d'ingres­sos de taqui­lla als seus con­certs, acu­mu­lant un dèficit de 40.101 euros. Posats a dema­nar, també podria haver inves­ti­gat el perquè d'aquest tracte de pri­vi­legi, si la qua­li­tat del pro­ducte final el jus­ti­fica, o si l'orques­tra paga les obres que encar­rega als com­po­si­tors cata­lans. Això pas­sa­ria, ai las, en un país on els ges­tors no men­tis­sin amb total impu­ni­tat i els comu­ni­ca­dors esti­mes­sin la ver­sem­blança. Ho dema­naré als Reis, de nou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia