Aquest any, sí

Els milers de cata­lans que van haver de dei­xar la seva terra a con­tra­cor després de la victòria fran­quista cele­bra­ven el final d'any amb un brin­dis que es repe­tia cada 31 de desem­bre: “Aquest any, sí!” Aquest diari ens està brin­dant una sèrie magnífica que recorda com va aca­bar l'aixe­ca­ment fei­xista de 1936. A par­tir de l'exili de 1939, milers i milers d'avis van morir a l'Argen­tina, a Mèxic, a Xile, a França i arreu del món, somi­ant en una Cata­lu­nya que tor­na­ria a ser rica i plena un cop des­a­pa­re­gut el dic­ta­dor. Els pri­mers anys, es brin­dava per la victòria dels ali­ats en la Segona Guerra Mun­dial, que sense cap dubte esbor­ra­rien el fei­xisme d'Europa. Més tard, les copes xoca­ven desit­jant que la pressió i el boi­cot inter­na­ci­o­nal pro­vo­ques­sin la cai­guda de Franco. Final­ment, l'única espe­rança era la mort biològica del dic­ta­dor. Els fills i néts d'aquells exi­li­ats s'havien acos­tu­mat a sen­tir aquell brin­dis any rere any, i ja s'havia trans­for­mat en una fórmula mecànica que encara es manté en mol­tes famílies d'arrels cata­la­nes, fins i tot sense saber-ne l'ori­gen.

Avui, 75 anys després, crec que mai des de 1939 no havíem estat tan a prop de fer rea­li­tat la pro­fe­cia del brin­dis de Cap d'Any dels exi­li­ats. Aquest 31 de desem­bre podrem alçar les copes i dir “aquest any, sí!”, perquè el 2014 tin­drem una opor­tu­ni­tat històrica, que espe­rem des de fa 300 anys, per fer efec­tiva la nos­tra volun­tat col·lec­tiva de lli­ber­tat. El 2014 vota­rem i deci­di­rem, sigui amb la fórmula que sigui. Lle­gir el pre­si­dent de Cata­lu­nya par­lant sense com­ple­xos i amb sere­ni­tat d'inde­pendència, de democràcia, de futur, a les pàgines del diari italià La Repub­blica d'ahir em va con­fir­mar un cop més que el 2014 serà històric. Aquest any, sí!