Afers exteriors

L'evo­lució del procés català cap a la plena sobi­ra­nia és apas­si­o­nant des del punt de vista de la ciència jurídica. Estic con­vençut que els cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes del futur estu­di­a­ran tot ple­gat amb delit, i podran esta­blir una suc­cessió d'eta­pes modèlica. Pot­ser posa­ran el punt ini­cial d'aquesta història en la con­sulta d'Arenys de Munt, i expli­ca­ran com la mobi­lit­zació social i popu­lar va acon­se­guir tòrcer 90 graus l'eix de la política cata­lana de l'esquerra-dreta al sobi­ra­nisme-uni­o­nisme (hem pas­sat amb una rapi­desa extra­or­dinària del Pacte del Tinell, que posava l'èmfasi en l'acord de les esquer­res per desa­llot­jar CiU del govern, a la foto d'Espa­da­ler al cos­tat de David Fernández a la taula de l'acord per cele­brar el referèndum). Aquest impuls de la base de la ciu­ta­da­nia ha empès els par­tits cata­lans a pren­dre par­tit, amb resul­tats dis­pars, des del pre­si­dent Mas anun­ci­ant de forma explícita el seu doble sí, fins al PSC ali­ne­ant-se amb l'uni­o­nisme més ranci.

Aquesta set­mana hem vist con­su­mar-se una altra etapa sum­ma­ment impor­tant: la inter­na­ci­o­na­lit­zació del procés, amb l'ajut ines­ti­ma­ble del govern espa­nyol. Amb un con­trol per­fecte del tempo polític, Mas va enviar una carta als prin­ci­pals líders mun­di­als que fixa amb pul­cri­tud des­a­pas­si­o­nada la posició cata­lana. L'Estat espa­nyol ens va donar un cop de mà espec­ta­cu­lar envi­ant un dos­sier de més de 200 pàgines amb argu­ments per negar el dret a votar que no resis­tei­xen cap prova del cotó democràtic. Cada dia que passa, estic més con­vençut que el 9 de novem­bre vota­rem en referèndum el futur de Cata­lu­nya. Cada dia que passa, una reacció repres­siva anti­de­mocràtica es fa més i més cara per a l'Estat espa­nyol.