Pedros de Farners

Deia un peri­o­dista que la millor font d'infor­mació és aque­lla per­sona que ha promès no expli­car un secret als altres. Aquí on el lle­gei­xen, el colum­nista té dades molt fia­bles de quanta gent va votar per la inde­pendència a Santa Coloma de Far­ners perquè va pas­sar-hi la jor­nada de dis­sabte fent cos­tat als apo­de­rats de les tau­les. A mitja set­mana, i encara sorprès per l'èxit de la con­vo­catòria, es mor de ganes de dir el nom­bre exacte, però no ho farà perquè ho va pro­me­tre a l'orga­nit­zació. Cal no donar pis­tes per tal que ningú s'adormi a la palla. Es limi­tarà, doncs, a dei­xar unes quan­tes refle­xi­ons sobre el que va veure en directe. La pri­mera: quina fei­nada que han fet els volun­ta­ris de Far­ners per la Inde­pendència! Quina tasca tan eficaç des de l'ano­ni­mat i la manca de pro­ta­go­nisme! Com està can­vi­ant aquesta ciu­tat gràcies a la seva empenta! La segona: quanta gent gran! Defi­ni­ti­va­ment, la síndrome de la guerra civil ja és història. Emo­ci­o­nava veure tants avis votant, enco­rat­jant els apo­de­rats i dei­xant un bit­llet per la cam­pa­nya. Com si la pensió donés per aques­tes coses. El colum­nista vol creure que el jovent, o ja havia votat o es tro­bava a la con­cen­tració con­tra la MAT que es feia el mateix dia i a la mateixa hora. Però per si de cas, aquí queda l'apunt: ei, nois, que es pot votar des dels setze anys... La ter­cera cosa que els volia dir: ja cal que tin­guem a punt el nou regis­tre civil per a l'endemà de la inde­pendència. Perquè el cas és que hi havia molta, molta, però molta gent de parla cata­lana que encara no ha fet el petit gest de pas­sar pel jut­jat a can­viar-se el nom del docu­ment d'iden­ti­tat. Au va, Enric, Joan, Pere, Josep, Dolors... què espe­reu per dei­xar de dir-vos Enri­que, Juan, Pedro, José, Dolo­res? A veure si recu­pe­ra­rem l'estat propi i ens dei­xa­rem pel camí la nació. Vint-i-qua­tre hores més tard, l'alcalde de Santa Coloma pre­ce­dia les enar­di­des parau­les de Carme For­ca­dell amb un recor­da­tori molt oportú: “La llen­gua és la nació.”

Doncs, mirin, sí. Hi ha naci­ons que se sus­ten­ten pri­mor­di­al­ment sobre la religió (l'umma musul­mana); altres sobre el folk­lore i els ances­tres (la basca). La nos­tra té la llen­gua com a pun­tal. Sense excloure'n cap, no ens esbor­rem del mapa. Qui es dirà, si no, Josep, enmig dels Ius­sef, Joseph, Josés o PP's?