Opinió

‘Sense ficció': l'èxode del 39

La factura del documental dirigit per Oriol Querol i produït per Lavinia, TV3 i TVE és impecable

Sense ficció és un pro­grama que dóna sen­tit al que és el dret a la infor­mació, que va molt més enllà dels infor­ma­tius. Som la tele­visió que mirem, i aquesta tant pot diver­tir-nos, com entre­te­nir-nos, com des­co­brir-nos aspec­tes del pas­sat con­ver­tint-nos en inves­ti­ga­dors des del sofà de casa.

En la pas­sada edició del 14 de gener es va pro­jec­tar un tre­ball bas­tant rigorós sobre el repor­tatge fotogràfic que Robert Capa va fer de l'èxode de milers de cata­lans, població civil, per la car­re­tera naci­o­nal que va des de Tar­ra­gona fins a la fron­tera de França.

La fac­tura del docu­men­tal diri­git per Oriol Que­rol i produït per Lavi­nia, TV3 i TVE és impe­ca­ble: els tes­ti­mo­nis actu­als en els seus hàbitats que els defi­nei­xen (arxius, uni­ver­si­tats, cen­tres de docu­men­tació), tomes de pla ame­ricà, expli­ca­ci­ons que con­tex­tu­a­lit­zen des del punt de vista històric, sociològic i polític la sèrie de les 101 foto­gra­fies de Capa.

Paul Pres­ton (his­to­ri­a­dor), Jordi Piqué (arxi­ver), Josep Maria Solé i Sabaté (his­to­ri­a­dor), Cynt­hia Young (con­ser­va­dora de l'Ins­ti­tut Capa of Pho­to­grafy de NY), Peter Van Agmel (repor­ter de guerra de Mag­num) i Ger­va­sio Sánchez (fotògraf de con­flic­tes), cadas­cun des de la seva espe­ci­a­li­tat, glos­sen un relat sintètic, objec­tiu i ente­ne­dor.

Des­ta­ca­ria dos encerts: pri­mer, els tes­ti­mo­nis de tres dones que van veure la trista marxa dels refu­gi­ats el punt de vista de les quals no té res a veure amb el dels experts; aquí la càmera els dóna un trac­ta­ment total­ment dife­rent per posar èmfasi en això: vénen de cami­nar amb les seves espor­ti­ves blan­ques i por­ten una pinça de plàstic aguant els cabells, al vol­tant de la taula de l'entrada comen­ten des d'una innocència col­pi­dora els esde­ve­ni­ments. “Vols dir que va mar­xar tanta gent?”, diu una. “Oh, i tant! amb car­ros i mat­xos gros­sos, que no se'n veien, per aquí”, con­testa l'altra. “Vés a saber on ana­ven; a Bar­ce­lona, deien.” “En van morir molts; la mare, que havia estès la roba a la vinya, la va tro­bar ben per­di­go­nada.” Es pot repre­sen­tar d'una forma més clara com igno­rem la nos­tra història? El segon, quan l'his­to­ri­a­dor Car­les Que­rol recorre l'N-340 amb el seu uti­li­tari i còpies de les fotos de Capa per tro­bar exac­ta­ment les matei­xes loca­lit­za­ci­ons. El pai­satge a penes ha can­viat.

El gran forat del docu­men­tal és la història de Robert Capa. És des de la seva experiència per­so­nal que Capa ofe­reix per pri­mera vegada al món una mirada sobre les vícti­mes inno­cents de la guerra, perquè ell també ho ha vis­cut, docu­menta d'una forma pre­mo­nitòria el que seria el gran èxode de l'Europa de la Segona Guerra Mun­dial que amb el seu repor­tatge es demos­tra que jus­ta­ment va començar durant la Guerra Civil Espa­nyola.

Robert Capa es deia Endré Fri­edd­man, un jueu natu­ral de Buda­pest, d'on va haver de mar­xar el 1933 a causa de les per­se­cu­ci­ons als jueus. Va pas­sar per Ale­ma­nya, d'on natu­ral­ment també va haver de fugir, per reca­lar a París, una ciu­tat plena de refu­gi­ats jueus, molts d'ells fotògrafs, ate­ses les difi­cul­tats de tre­ba­llar si no conei­xien l'idi­oma. Allà coneix Gherta Pohory­lle, una altra fugi­tiva del nazisme; serà la seva pare­lla i junts inven­ten un pseudònim fals, Robert Capa, per sem­blar un fotògraf ame­ricà i així ven­dre els seus tre­balls, ja que amb el nom propi els els rebut­ja­ven.

La Gherta va morir aixa­fada per un tanc repu­blicà el juliol de 1937. El seu home torna a finals de 1938 a Espa­nya i és el 15 de gener de 1939 quan la seva càmera fixa aque­lles imat­ges que ha vist, que reme­mora crípti­ca­ment als peus de foto: “Aquesta gent s'emporta allò que con­si­dera més neces­sari, es veuen ves­ti­gis d'una certa pros­pe­ri­tat fins feia poc.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia